La setmana passada vaig participar en cinc presentacions cinc de La Cantàrida, la col·lecció de poesia jove de Documenta Balear. Ja ho vaig anunciar diverses vegades i també es va dir en altres llocs. La gira va començar a Palma amb Pau Castanyer com a amfitrió i mestre de cerimònies, on presentàrem llibres Pau Vadell i jo, i va seguir a Barcelona, amb cinc poetes cinc (Lucia Pietrelli, Nando Barandiariaín, Xavier Serrat, i els dos Paus) i després, sense Nando, a València, Burjassot i Xàtiva, i sempre amb nosaltres Joan Tomàs Martínez, coordinador de la col·lecció. En podeu veure algunes cròniques fotogràfiques ací, ací i ací i també podeu llegir aquest article d'Antoni Serra:
A més, al compte de Youtube de La Cantàrida hi ha vídeos de la presentació a Can Alcover.
Per la meua banda, d'aquesta setmana em quede amb les bones estones que hem passat tots plegats, amb la teoria dels granots de Lucia Pietrelli i amb un grapat de poemes. Un d'ells, una sextina de Xavier Serrat (ja li vaig dir que jo també volia fer sextines, un dia) que també parla d'un caminant, i un altre, aquest poema de Pau Vadell, del qual aviat se'n publicarà una traducció al croat d'una versió anterior (la poesia sempre està en moviment), feta per NikolaVuletić i Boško Habuš.
Treu-me el neguit d'aquesta vesprada. Ets aquella deesa quitrànica que llegeix el Llibre dels feits i és capaç de cremar qualsevol barra de bar i llepar fins a l'extenuació. Ets aquella bèstia que
supura
immobiliàries del budellam i ciment dels mugrons. Ets la més puta i la més diva. Ets i ats un renill del Raval, un neguit del pardal, un ofec policial. Ets i ats la barjaula primerenca que s'amaga i no es trenca, que m'escup i ben contenta... ben calenta es publicita i promociona, mostra cuixa, cames enlaire perquè hi torni.
Ets un bell i antic negoci, incert cony! Inserta-li el bony i farà cash.
Estudiada, desitjada, gangrenada, reviscuda, passejada, violada, condemnada, foradada per grans cucs plens de greixos animats. Ets de les més belles dels contorns, de les més depilades, esquerdades i escatades. Brind(is) per tu!
Pičkautomat
Otkloni nemir ove večeri. Ti si ona asfaltna boginja koja čita srednjovjekovne kronike, sposobna da popije cijelu krčmu i puši do iznemoglosti. Ti si beštija što stvara
gnoj
iz betona bradavica i iznutričkih nekretnina. Ti si najveća kurva i najveća zvijezda. Ti si vriska Ravala, tjeskoba kite, policijsko nasilje. Ti si flundra početnica što se skriva i ne lomi se, što me pljuje, dok se tuca i narajcana se pokazuje i promovira, pokazuje bedro i diže noge u zrak da bih joj se vratio.
Ti si lijepi stari zanat, pičkautomatu! Povuci polugu i bit će keša.
Proučavana, željena, gangrenozna, proživljena, prošetana, silovana, osuđena, probušena velikim crvima, punim oživljenih masti. Čak si među najljepšima u okolici, među najdepiliranijima, najispucanijima i najoljuštenijima.
Comentaris