Viatger que s'extravia


Fa un parell de dies en arribar a la feina vaig mirar el correu com faig cada dia i vaig veure el paquetet. El llibre havia arribat. Ja feia dies que circulava entre les mans dels editors, dels amics i de la família, però jo encara no l'havia vist. Són coses que passen quan vius lluny. Vaig celebrar en diferit l'arribada del meu nou llibre de poemes i em vaig alegrar amb delay, però ara ja m'he posat a hora.
El llibre, que és el número 14 de la col·lecció La Cantàrida de l'editorial Documenta Balear, té el mateix títol que aquest blog i, de fet, ací he anat desant alguns dels poemes que ara han eixit en paper. No tots, però, i no sempre en la versió que finalment se n'ha publicat.
Ara em repetiré i us deixaré el poema que dóna títol al llibre i al blog, que ja havia penjat. Si en voleu més, ja el teniu a les llibreries i, a més, el rodarem per tot el país d'ací poques setmanes en diverses presentacions. N'informarem puntualment. Bon viatge!

El tarquim petja a la séquia
com vaixell a la deriva,
com telèfon sense línia,
el camí que es desestima,
viatger que s’extravia.

Comentaris

Sif ha dit…
Moltes gràcies, Luka!
Begonya Mezquita ha dit…
Me l'apunte. M'alegraré de llegir-lo. Que aquest viatger que s'extravia trobe amb els versos els camins de l'aigua, del retorn, sense fi...
Salut!
Sif ha dit…
Espere que t'agrade, Begonya!

Salut!
Eduard ha dit…
Enhorabona !!!! i una forta abraçada !!!
Sif ha dit…
Moltes gràcies, Eduard!