Vesna Parun, L'oliverar

El 25 d'octubre de l'any passat es va morir Vesna Parun (1922-2010), la gran dama de la poesia croata. Vesna Parun és autora d'una extensa obra poètica que es va iniciar el 1947 amb el llibre Zore i vihori (Albes i huracans), que no va ser molt ben rebut, perquè s'allunyava de la línia del realisme social, i va continuar el 1955 amb Crna maslina (Olivera negra). A partir d'ací va començar una llarga carrera poètica que comprèn una vintena de títols més fins al darrer Suze putuju (Les llàgrimes viatgen) de 2002.




L’OLIVERAR

No sé si fou la veu dels ocells
o el refilet del vent de l’est
que em dugué un capvespre a l’oliverar,
on encara dormia seré, en el llautó
de les capçades disperses, el reflex del dia.

Vaig baixar llavors a la badia amarga
d’herbes solitàries i el vaig veure a la vora
del mar brillant, a la platja de còdols
i llum de lluna, la seua figura encalmada,
envoltada del clapoteig i els murmuris de les ones.

Oh, si mai no n’hagués escoltat el bram!
Si m’hagués quedat vora el clos,
sota la figuera silvestre,
i no hagués baixat a l’ombriu boscatge,
a la platja d’argent
i als penyals blaus de lluna.

Tu t’hauries quedat assegut a la pedra,
esquiu i desconegut, a la riba arenosa,
i la queixa trista de les ones
hauria bressolat en el teu pensament ombrívol
les branques fosques i tempestoses.

I potser vagaries infeliç
pel turó tardorenc, transformat en ocell
aventurer, i en estel nu
que brilla amb brases inquietes
sobre un mar obert impetuós.

I jo ben prest m’hauria adormit, despreocupada,
sota la figuera silvestre, i no hauria estat trista
de no saber, per on ha marxat el jove
que mirava la mar, sol i llunyà
en la lluïssos de les ones, en el silenci de l'estiu.


MASLINOV GAJ

Ne znam da li me odveo glas ptica
ili cvrkut istočnog vjetra
jednom kasno u gaj maslinov,
gdje u mjedi krošanja rasutih
još ležaše mirni odsjev dana.

Siđoh tada u gorku uvalu
samotne trave i vidjeh na rubu
blistavog mora,na žalu od šljunka
i mjesečine, njegov blagi lik
obavijen šapatom i mrmorom valova.

O, da nikad ne čuh njihov šum!
Kraj ograde da sam ostala
pod divljom smokvom,
i da nisam sišla u gaj sjenovit
na žalo od srebra
i na plave litice mjeseca.

Ti bi sjedio na kamenu plah i neznan
na pješčanoj obali,
i talasa žalostiv huk
mislima bi tvojim oblačnim
ljuljao tmaste i olujne grane.

I možda bi lutao nesretan 
jesenjim brijegom pretvoren u pticu
pustolinsku, i u nagu zvijezdu
koja sija žarom nemirnim
nad pučinom plahovitog mora.

A ja bih rano zaspala bezbrižna
pod divljom smokvom,i ne bih bila žalosna
što ne znam, kud je otišao mladić
koji je gledao more,sam i dalek
u sjaju valova,u šutnji ljeta.

Comentaris

Pau, ets el nostre home al Bàltic! Gràcies per descobrir-nos aquestes poetes, que tenen molt difícil arribar fins aquí si no és gràcies a les teves traduccions.
Salutacions cordials des de la Plana de Vic, en una nit freda però poètica d'hivern.
D'acord Pau, és el mar Adriàtic i no el Bàltic. Els meus coneixements de geografia són precaris, inexistents. Francament preocupants :(
Salut!
Sif ha dit…
El Bàltic és massa fred, Biel, preferisc ser l'home de l'Adriàtic i veure les illes que veig cada dia, i trobar-me poemes com aquest. Tot això sense menystenir les literatures que banya el mar Bàltic, és clar.

una abraçada, Biel, i mentre la distància geogràfica ens mantinga a distància que conservem aquest vincle virtua.
Begonya Mezquita ha dit…
És un poema preciós, Pau. Gràcies per descobrir-me'l. Salutacions.
Sif ha dit…
De res, Begonya. Content que t'agrade. Salut!
Begonya Mezquita ha dit…
Me'l puc agenciar per un dia? Pròximament tinc una lectura poètica i m'agradaria llegir-lo. Si tu me'l deixes, of course.
Begonya Mezquita ha dit…
Com es pronuncia Vesna Parun? Té algun so especial que cal matisar?
Merci de nou, Pau.
Sif ha dit…
Endavant Begonya, faltaria més. El que és important d'aquestes coses és que circulen i que les escolte i llegesca com més gent millor. El nom no té cap secret, no hi ha cap fonema trampós i totes dues paraules són planes. Que vaja bé la lectura!
Segona volta ha dit…
Una pregunta, esta poeta i la del post d'avui, hi ha llibres traduïts??
Sif ha dit…
De Vesna Parun no hi ha cap llibre traduït, de Tatjana Gromača sí. Hi ha una plaquette publicada a Cafe Central. Si segueixes els enllaços et duran a la pàgina d'Antoni Clapés (editor de Cafè Central) i a una llibreria de Barcelona on es pot comprar. Espere haver-te ajudat, Segona Volta.