Si una nit de l'hivern de fa tres anys un viatger


Avui fa tres anys que vaig obrir aquesta finestra des d'on volia "desar les impressions del món", que veia durant els meus suposats viatges. Els amics que m'heu llegit ja sabeu que més que viatjar, el que jo faig és moure'm en cercles per tres o quatre punts a tot estirar. Hi ha, sobretot, quatre ciutats (Zadar, Venècia, Barcelona i València) i alguns paisatges. El viatge és un altre. El que es fa cada dia, a poc a poc, a través de les lectures. Parle poc dels llibres que he llegit, també. Sobretot parle dels poemes que s'amaguen darrere d'un moble o d'una cantonada. Un poema escrit en una paret, poemes traduïts en companyia, poemes que vaig escriure, poemes que, de sobte, tornen, poemes que s'han caigut a terra i volen ser recollits.

Parle poc de llibres, però tanmateix aquest blog és sobretot un quadern de lectures, perquè un viatger i un lector són la mateixa cosa. Potser per això, la vegada que Italo Calvino va escriure la paraula viatger en un títol, ho féu en la novel·la que protagonitzaven dos personatges anomenats el Lector i la Lectora. En aquesta novel·la de principis de novel·les que és Si una nit d'hivern un viatger, Calvino fa que el Lector i la Lectora ocupen l'espai que pertoca als protagonistes, fins al punt que el relat esdevé una història d'amor entre tots dos. Ahir, al trenet, vaig tornar a llegir el fragment en què els dos "tu" es convertien en un "vosaltres", perquè el narrador parla als Lectors de tu en tot moment, de manera que el lector que som cadascun de nosaltres s'hi puga sentir també protagonista:



"Siete a letto insieme, Lettore e Lettrice. Dunque è venuto il momento di chiamarvi con la seconda persona plurale, operazione molto impegnativa, perché equivale a considerarvi un unico soggetto. Dico a voi, viluppo non ben discernibile sotto il lenzuolo aggrovigliato. Magari poi andrete ognuno per conto suo e il racconto dovrà di nuovo affannarsi a manovrare alternativamente la leva del cambio dal tu femminile al tu maschile; ma adesso, dato che i vostri corpi cercano di trovare tra pelle e pelle l'adesione più prodiga di sensazioni, di trasmettersi e ricevere vibrazioni e moti ondosi, di compenetrare i pieni e i vuoti, dato che l'attività mentale è anch'essa intesa alla massima intesa, vi si può rivolgere un discorso filato che vi comprenda in un'unica bicipite persona."

Transcric el fragment en castellà (traducció d'Esther Benítez, Siruela, 1999), perquè no tinc la versió catalana (traducció de Montserrat Puig, Edicions 62, 1999):

"Estáis juntos en la cama, Lector y Lectora Conque ha llegado el momento de llamaros con la segunda persona de plural, operación muy comprometida, porque equivale a consideraros un único sujeto. Hablo con vosotros, ovillo no muy discernible bajo la sábana arrugada. A lo mejor después os iréis cada uno por vuestro lado y el relato tendrá que afanarse de nuevo para manejar alternativamente la palanca del cambio del tú femenino al tú masculino: pero ahora, dado que vuestros cuerpos tratan de encontrar entre piel y piel la adherencia más pródiga en sensaciones, de transmitirse y recibir vibraciones y movimientos ondulantes, de compenetrar los llenos y los vacíos, dado que la actividad mental tiende también al máximo entendimiento, se os puede dirigir un discurso de corrido que os comprenda en una única i bicípite persona").

L'aventura d'aquests dos Lectors que es converteixen en Amants és una de les descripcions més completes que conec del que significa llegir. Sobretot perquè la novel·la està construïda a partir de la frustració contínua, de la constant necessitat de seguir en el camí i de seguir llegint. Llegir un llibre, el món o un cos, llegir sense cap rumb concret, com qui camina i de tant en tant es troba un poema i el recull i després torna a casa i decideix copiar-lo, o traduir-lo o comentar-lo no en un quadern privat, sinó en una finestra que forma part d'una xarxa que tothom pot llegir...

Comentaris

digue'm ariadna ha dit…
... Moltes felicitats pels tres anys d'aquesta finestra oberta i el viatge compartit...
Sif ha dit…
gràcies Ariadna!
Felicitats per l'aniversari, Pau. SI UNA NIT D'HIVERN UN VIATGER és un dels meus llibres de referència i Italo Calvino és un autor que m'apassiona.
Felicitats i fins aviat!
Sif ha dit…
gràcies Biel. És un plaer coincidir en les lectures i a la xarxa.

una abraçada