Nin

Molt a prop de Zadar es troba la minúscula ciutat de Nin. Situada uns quilòmetres al nord, vora mar, és un lloc de molta solera. Hi ha notícies de la seua existència des de l'antiguitat clàssica. L'habitaren primer els liburnis i també hi ha influència grega. Després vingueren els romans. De la presència romana hi ha moltes evidències, però sobretot un temple enorme en ruïnes entre les cases amb horts i emparrats que avui formen el centre de la ciutat. La informació que es facilita als visitants a l'oficina de turisme diu que es tracta del temple romà més gran d'aquesta riba de l'Adriàtic. O no, és clar. En tot cas, el temple està derruït i ple d'herbots que hi creixen lliurement i de gats que s'hi passegen. L’Aenona romana va ser saquejada i destruïda en el seu moment i no va ser fins els segles VIII i IX que els croats la reconstruiren. A partir d'aquesta reconstrucció és quan la ciutat té la seua importància per a la mitologia croata. La ciutat va esdevenir el centre del primitiu regne croat i també centre eclesiàstic. D'aquesta època és la construcció de la petita catedral de la Santa Creu. Una catedraliua de planta grega que diuen que és la més menuda del món. O no, és clar. Tant si és la més menuda com si no, però, és molt curiosa, plantada allí enmig com un pastisset de nata.

Nin té molta solera i molta història i això es pot comprovar només passejant pels seus carrers. Quan arribes, hi ha un pontet que creua el canal que separa la part nova de l’antiga. A l’esquerra, la cala d’aigua baixa que du cap al mar, a la dreta les velles salines. Davant del pont, l’estàtua de Branimir, un duc croat del segle nou amb nom i planta de senescal de Gondor, que alça l’espasa amb el mànec cap amunt i la punta cap avall, dóna el pas. Pel pont s’entra a la ciutat, per una porta menuda i el carrer principal, que du fins al museu arqueològic. El museu és una casa roja, amb un pati ple de capitells i de làpides, i dues plantes de restes de totes les èpoques: monedes, estris de cuina, de guerra, del camp, i moltes altres riqueses que testimonien una llarga història i un treball acurat per part dels arqueòlegs. Aquest museu és una petita col·lecció de joies, i la perla del museu és una embarcació. A la segona sala hi ha dues barcasses grans de fusta negra. Són els dos exemplars de condura croatica, una embarcació altomedieval que s’ha reconstruït a partir de les restes trobades a la cala de Nin.

En eixir de Nin, i de tornada cap a Zadar, encara hi ha una cosa més per veure. Dalt d’un turonet, que és un túmul, hi ha una ermita, coronada per una torre. L’església de Sant Nicolau. Allà hi ha un cartell que explica que els ducs o reis croats que governaven a Nin havien de cavalcar fins a Sant Nicolau per jurar fidelitat al seu poble. O no, és clar.

Tot a Nin té aquest aire de llegenda (no m’ho invente, només recorde el somriure d’una amiga arqueòloga quan travessava la línia entre la història i la contalla), de conte medieval, de regne de la Terra Mitjana.


Fotos: A. B.