Quatre Cantons

Encara no s'ha acabat, que queda la festa d'aquesta nit, però ja puc explicar que la segona edició de La cultura catalana fa escala a la unizd 2010 ha estat una cosa divertida i bonica que, amb els temps que corren, és molt. L'any passat vingué Josep Piera (ho explicava al post anterior) i aquest any havíem convidat dos professors (Andreu Bosch i Miquel Àngel Pradilla) perquè parlaren als nostres estudiants de dues de les formes que agafa el català en dos punts molt concrets de la geografia de la llengua: l'Alguer i les comarques del que era la Diòcesi de Tortosa (és a dir, el nord del País Valencià i el sud del Principat de Catalunya. També havíem convidat Ximo Vidal. Actor, dramaturg, director del grup Pluja Teatre. Un animal de l'escena teatral valenciana que, a més de representar el seu espectacle Túrmix i fer un taller de teatre, va col·laborar en la vetllada de poesia catalana que havien organitzat una colla d'estudiants. En aquesta festa Ximo va llegir un poema de Joan Climent (Montitxelvo, 1918-Gandia, 2004) que parlava dels Quatre Cantons. Quatre Cantons de Montitxelvo o de Gandia, potser, però que despús anit sonaven als Quatre Cantons (Četiri kantuna) de Zadar.


Aleshores jugàvem, tot el món per davant,
a la festa dels quatre cantons dels nens jugant.
Jugàvem a recórrer primeries d'amor
en honor de vesprades carregades de pols,

per quatre estacions, quatre punts cardinals
quatre elements i quatre cantons cantant.
Portàvem en l'alè quatre brises del camp
a tremolar impulsos tocats a quatre mans.

Tancàrem aquells dies amb pany i quatre claus
on eren les victòries seguides de desmais.
Plantàrem melangies junt als quatre cantons

per on escapa el vent per on volen les aus
xiques. Ara que et pense sé que no tornaràs
a referir amor junt als quatre cantons.



La poesia de Joan Climent va sonar molt prop dels quatre cantons de Zadar amb la veu de Ximo Vidal i la traducció de Marija Džaja, exestudiant de català de la Universitat de Zadar. Una poesia d'un poeta que feia uns versos bonics i rodons, amb destresa tècnica i amb gran capacitat evocadora. Un poeta que va publicar el seu primer en llibre en català amb 70 anys i que encara tingué temps de publicar-ne alguns més. Un poeta que potser no entrarà en les grans antologies, ni en els cànons erudits, però que sap dir la veritat dolça i amarga que s'oculta, per exemple, en el record dels jocs adolescents entre quatre cantons de qualsevol poble o de qualsevol ciutat.

Comentaris