Encara no és el comiat

Avui m'he despertat amb alguns poemes de Palau i Fabre que em rondaven pel cap. Un d'ells Ombra d'Anna, que l'altre dia vaig retrobar mentre preparava una classe i que m'ha acompanyat i he compartit aquests dies. Sense cap efèmeride, sense cap més motiu que el fet de retrobar-me amb alguns versos i Palau i Fabre està present. Encara no s'ha acomiadat. He penjat alguns vídeos en què recita poemes seus al meu perfil de Facebook i he buscat a l'antologia de Tonko Maroević amb qui en parlava l'altre dia d'ell i d'altres poetes. A l'antologia he trobat tres poemes, un d'ells aquest Comiat, que dese ací també en la versió croata de Tonko i amb la veu de Montserrat Abelló en aquest vídeo de Vilaweb TV de quan l'alquimista va fer noranta anys.

COMIAT

Ja no escriuré, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes...
-He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?

La resta són paraules...
Res no sabré escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se’m moren a dins
i jo visc en les coses.

OPROŠTAJ

Već ne znam pisati, ne znam pisati više.
Crnilom zamrljah prste, žile...
- Sva mi je krv ostala na papiru.
Gdje reći, gdje rečeno ostaviti i gdje upisati
meso zlatnoga ploda ako li ne u plodu,
gdje oluju krvi ako ne u krvi,
gdje stablo i vjetar no u vjetru nekog stabla?
Kako izreći smrt do li svojom smrću,
sam umirući?
Ostalo su rijeći...
Nikad neću znati ništa bolje napisati.
Odveć blizu života živim.
Riječi mi iznutra zamiru
a ja živim u stvarima.