Iberomorska fešta


Aquesta nit tornem al bar a llegir poesia amb els estudiants de Zadar. El recital d'aquesta nit ens servirà d'acte d'obertura festiva de les IV Jornades de les Llengües i Cultures Iberoromàniques. Aquest any les jornades serviran per fer una passejada per la varietat lingüística peninsular i per diferents propostes teatrals en català (Ximo Vidal, Pluja Teatre), castellà (Juja Teatre), asturià (Adolfo Camilo Díaz) i gallec (Cándido Pazó). Això, però, serà la setmana que ve. Aquesta nit llegirem poemes mariners d'Ausiàs March, Josep Piera, Xandru Fernández, Sofia de Melo Breyner Andresen, Rafael Alberti i Xohana Torres en la llengua original i en croat. El recital serà al cafè de costum i aprofitarà a més per inaugurar una exposició de cartells amb poemes en portuguès. Entre tanta mar i tanta poesia no podia faltar una Ítaca, una Ítaca revisitada per Sofia de Melo que, per cert, he trobat ací traduïda al català per Ponç Pons.

ÍTACA




Quando as luzes da noite se reflectirem nas águas verdes de Brindisi

Deixarás o cais confuso onde se agitam palavras passos remos e guindastes

A alegria estará em ti acesa como um fruto Irás à proa entre os negrumes da noite

Sem nenhum vento sem nenhuma brisa só um sussurrar de búzio no silêncio

Mas pelo súbito balanço pressentirás os cabos

Quando o barco rolar na escuridao fechada

Estarás perdida no interior da noite no respirar do mar

Porque esta é a vigília de um segundo nascimento



O sol rente ao mar te acordará no intenso azul

Subirás devagar como os ressuscitados

Terás recuperado o teu selo a tua sabedoria inicial

Emergirás confirmada e reunida

Espantada e jovem como as estátuas arcaicas

Com os gestos enrolados ainda nas dobras do teu manto.



ÍTACA




Quan els llums de la nit es reflecteixen immòbils en les aigües verdes de Brindisi

Deixaràs el moll confús on s’agiten paraules passes rems i cabrestants

L’alegria estarà en tu encesa com un fruit

Aniràs a la proa entre els draps negres de la nit

Sense cap vent sense cap brisa només un murmurar de corn en el silenci

Però pel sobtat balanceig presentiràs els cables

Quan el vaixell rellisqui en la foscor tancada

Estaràs perduda en l’interior de la nit en la respiració del mar

Perquè aquesta és la vigília d’un segon naixement



El sol arran de mar et despertarà en l’intens blau

Pujaràs lentament com els ressuscitats

Hauràs recuperat el teu segell la teva saviesa inicial

Emergiràs confirmada i reunida

Espantada i jove com les estàtues arcaiques

Amb els gestos embolicats en els doblecs del teu mantell.
 
 
Us esperem aquesta nit a les 8 en Đina, si sou per Zadar...

Comentaris

Em sap greu de no poder-hi ser, la cosa pinta molt bé.
Enhorabona per haver aplegat tanta gent interessant i que tot vagi molt bé!
Una abraçada.
Sif ha dit…
Algun dia, Albert, algun dia...

Salut!