Diàleg sobre un riu

L'amic Tonko Maroević, poeta, crític d'art i traductor, entre d'altres llengües, del català al croat, va anar fa molts anys a València. Quan fa tres anys ens vam conèixer a Zadar en vam parlar d'aquella visita i n'hem parlat altres vegades. En saber del meu interès sobre la poesia de tema ciutadà, Tonko em va fer un regal. Era una plaquette amb poemes seus sobre algunes ciutats que estima i coneix, a la contraportada hi havia un poema escrit a mà que em dedicava. Era un poema sobre València, una evocació del riu que ja no flueix pels seus carrers:



ŽEDNO KORITO

                                   A Pau Sanchis i Ferrer

Vodi je baš bilo drago teći između kuća,
pogotovo kad su gradske zidine srušene
pa kao da više nije bilo prepreka,
te bi navrla žestoko, narasla, nabujala,

preplavila okolinu, noseći blato i mulj.
Nije se dala pokoriti ogradama, branama,
niti prihvatiti razinu postavljenih mostova,
nego je išla preko svega, do samoponištenja.

Za odmazdu je Turiji pomaknut tok,
prisiljena je da zaobiđe središte grada,
a njezino prazno korito ispunjeno je raslinjem.

Ali, znamo, i bogovi žeđaju, pa tako i mjesne najade,
ostavši na suhom, potražiše životodajnu tekućinu
kod Valencijanaca, srodivši se s njima zauvijek.



LLERA ASSEDEGADA

                                      A Pau Sanchis i Ferrer

A l'aigua li agradava córrer entre les cases
sobretot quan enderrocaren la muralla,
i, com si ja no hi hagués cap obstacle,
pujava vehement, creixia, s'inflava,

inundava els voltants, s'enduia fang i llim.
No es deixà sotmetre per les tanques, pels dics,
ni acceptà el nivell dels ponts que li col·locaren.
S'alçà per damunt de tot, fins que es va anul·lar.

Es venjaren del Túria, desviant-li el curs
forçant-lo a esquivar el centre de la ciutat
i la llera s'omplí de vegetació.

Però ho sabem, també els déus tenen set. Eixutes,
les Naiades del lloc buscaren fluids vitals
entre els valencians i s'uniren per sempre amb ells.
  

Vaig traduir el poema amb l'ajuda de l'amic Boško Habuš i després vaig respondre amb aquest epigrama l'endreça de Tonko. Ell mateix, l'altre dia en va fer la versió croata de la meua resposta:

TÚRIA

                                               Ali, znamo, i bogovi žeđaju
                                                                                  Tonko Maroević

Znamo međutim da bogovi žedni
žive u tebi, grade, te da žele
ovladat rijekom, zaspat u koritu
što ti ga je želja za osvetom
ljudi nezahvalnih išušila.                                                       






TÚRIA

                                               Però ho sabem, també els déus tenen set
                                                                                              Tonko Maroević

Però sabem que Déus assedegats
viuen en tu, ciutat, i volen ser
senyors del riu, dormir de nou al llit
que el desig de revenja
d’homes ingrats et va eixugar.

Comentaris

Excel·lents poemes. A mi també m'interessa molt la poesia de tema urbà, aquesta manera tan particular i inusual de veure les ciutats.
Una abraçada.
Sif ha dit…
La poesia de tema urbà és una llarga dèria meua. Crec que se'm nota. Gràcies per ser-hi sempre a l'altra banda, Albert.

Una abraçada