Poeta multilingüe

Vaig conèixer en Boško Habuš en una classe de català a Zadar. Ell era l'estudiant i jo el professor. Tres anys després, Boško és un bon amic, parla un català molt millor que el que jo li puga haver ensenyat i treballem junts al Subdepartament d'Estudis Iberoromànics de la Universitat de Zadar. Boško, a més, escriu versos. És un poeta jove i entusiasta i plurilingüe. Té la inconsciència saníssima que no tinc jo de posar a prova totes les llengües que sap. Fa poc que ha obert un blog en què penja aqueixes provatures. L'experiment és interessant, és una d'aquelles coses que jo no faria mai, però ell sí. I de vegades, troba versos reeixits, amb aquella màgia que tenen les coses dites en una llengua apresa, estimada i adoptada com a pròpia, però que sona sempre lleugerament estranya, com mirada a través d'un vel de seda. Visiteu el blog del meu amic Boško tant si llegiu en croat, en francès, en italià o en català. Trobareu versos com aquests del poema Línia 1, que no és altra que la Línia 1 del metro de Barcelona, per la qual ell també ha transitat.

T'espanten els anys,
homenet abrigat
que vagues pel matí
buscant dreceres fidels;
t'espanten els espais oberts
i et fan fàstic.

Te'ls dibuixaré tots,
sobre el mirall, així,
ara i aquí mateix,
perquè t'hi reconeguis
sense enganys i trampes,
tou, rosa i plàstic.