Roma

Recorde una nit a Roma de principis de 2007. L'avió que m'havia de portar de Manises a Fiumicino s'havia trencat. El que passà exactament fou que una de les grues aquelles que hi ha entre les pistes d'aterratge havia topat contra l'aparell i li havia fet una finestra nova. El canvi d'avió va fer que despegàrem amb més de quatre hores de retard. En arribar a Roma, és clar, ja no hi havia vols cap a Split i vaig fer-hi nit en una pensió prop del centre i com que un es poc original em vingué al cap el sonet de Quevedo:

A ROMA SEPULTADA EN SUS RUINAS

Buscas en Roma a Roma, ¡oh peregrino!,
y en Roma misma a Roma no la hallas:
cadáver son las que ostentó murallas
y tumba de sí propio el Aventino.
Yace, donde reinaba, el Palatino;
y limadas del tiempo las medallas
más se muestran destrozo a las batallas
de las edades que blasón latino.
Sólo el Tibre quedó, cuya corriente
si ciudad la regó, ya sepultura
la llora con funesto son doliente.
¡Oh Roma! En tu grandeza, en tu hermosura,
huyó lo que era firme y solamente
lo fugitivo permanece y dura.

Perdut, a Roma, vaig mirar de trobar uns amics que hi viuen sense èxit. Com que no tenia ganes d'estar-me tota la nit emprenyat, vaig decidir eixir a sopar i després a fer un tomb a Campo de' Fiori. Era prop de mitjanit quan vaig arribar a la plaça on cremaren Giordano Bruno. Recorde alguns bars oberts i la poca gent que hi bevia fora, pelant-se de fred perquè a dins no es podia, ni es pot, fumar. Ara, l'ambient no l'escalfen les fogueres de la inquisició, sinó unes estufes amb forma de bolets (funghi en diuen els italians). Els heretges, els lliurepensadors, els fan callar amb altres mètodes a Roma, ara.

A Campo de' Fiori, a aquelles hores, hi havia oberta la llibreria Fahrenheit 451 i content hi vaig entrar. Ja he parlat en altres posts de com m'agraden les llibreries d'Itàlia. Aquesta també em va agradar i més encara pel seu horari intempestiu. Hi havia de tot i hi havia, a més, darrere de la porta, un munt d'edicions de la novel·la de Ray Bradbury. Supose que ja ho tingueren en compte els llibreters quan li posaren aquest nom, perquè el caminant que hi arribe relacione les falles de llibres amb la crema d'heretges. Com que tot era tan llibresc en aquella nit romana que la grua de l'aeroport m'havia proporcionat, tocava recordar Alberti que descriu aquesta mateixa plaça durant el dia:

CAMPO DE' FIORI

Sonajji, pennolini, ggiucarelli,

E ppesi, e ccontrapesi e ggenitalli

G. G. BELLI

Perchas, peroles, pícaros, patatas,

aves, lechugas, plásticos, cazuelas,

camisas, pantalones, sacamuelas,

cosas baratas que no son baratas.

Frascati, perejil, ajos, corbatas,

langostinos, zapatos, hongos, telas,

liras que corren y con ellas vuelas,

atas mil veces y mil más desatas.

Campo de' Fiori, campo de las flores,

repartidor de todos los colores,

gracia, requiebro, luz, algarabía...

Como el más triste rey de los mercados,

sobre tus vivos fuegos, ya apagados,

arde Giordano Bruno todavía.

L'endemà encara tenia unes hores i vaig anar a visitar Castel Sant'Angelo, la fortalesa del papa Alexandre VI, i em vaig dedicar a buscar els bouets dels Borja fins que va ser hora d'anar cap a l'aeroport. A Fiumicino vaig haver de patir un control d'aquells que s'estilen ara que em va desfer de colp el record amable d'aquella nit i aquell matí improvisats a Roma. Dalt de l'avió, encara indignat, vaig escriure això:

FIUMICINO

Com pirata en port estrany
et grapegen els gregaris
d’un món atacat dels nervis;
pagaràs tots els desvaris
de ninots autoritaris.