Tornar

De sobte, has conduït durant tres hores, apareixen darrere d’una corba. L’horta i la mar sota la llum blaneta del capvespre. Les grues, les urbanitzacions, els tarongers, els campanars i les cúpules blaves. Algú et demana si estàs emocionat amb to sorneguer i et fas l’indiferent. Resulta que sí. T’emociona tornar a casa i saber que se t’encongirà l’òrgan que bombeja sang i metaforitza els sentiments de l’espècie en flairar l’olor de tarongina que a principis de març ja ho ompli tot, que maleiràs la destrucció implacable del paisatge que has vist des que nasqueres, que somriuràs recolzat a la mateixa barra del mateix bar de tota la vida en escoltar el renec quotidià, que escolliràs d’entre tots els àpats possibles aquells que més vegades has paladejat precisament perquè el que t’interessa és activar el reconeixement del que és familiar, que abraçaràs amb efusió excessiva els cossos coneguts amb somriures d’orella a orella i que et deixaràs portar sense escrúpols pels territoris de la nyonyeria més embafadora. Després, quan ho vols escriure te n’adones que això no pot ser, que tornar a escriure sobre el reconeixement, sobre el retorn, et duria per camins que la tradició ha asfaltat milers de vegades amb tones de tinta i que, per molt que t’agradaria, fóra inútil evocar Argos i la ferida d’Odisseu. Tanmateix saps que hi ha molt poc més, que escriure és reescriure i que això també és un lloc tan comú, com el sofà on t’estires a veure com vint-i-dos senyorets amb pantalons curts corren darrere d’una pilota, com també és un lloc comú voler dir que aquest retorn és únic perquè és el teu i és precisament això el que t’empeny a explicar-lo, com aquella altra vegada que abans encara de tornar vas escriure uns versos en què imaginaves la primera tornada després d’una llarga absència. No obstant això, no t’estàs d’escriure, perquè fa temps que saps que aquella corba que s’obre en un revolt de l’AP-7 havent passat Sagunt et demana unes línies, de la mateixa manera que fa uns anys t’ho va demanar la tornada a casa en trenet.

VIATGE

A recer del jorn contemplaré, pare,
vostra solemne mansió servada.

Hauré caminat fins esdevenir
desimatge corba d’itinerari.

Hi ha l’olivera, hi ha el gesmiler,
hi ha les andanes de llibres i plàtans.

Si fos dissabte no compreu diari
jo faré el viatge de casa a la plaça.