Anotacions d'una visita a Mequinensa

"Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixer de jàsseres i bigues, l'ensulsiada de les escales, trespols, envans i revoltons, l'esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s'esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d'acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l'aire lluminós del matí de primavera."

Miràvem les runes de la part del poble vell que no va quedar negada. Aquell munt d'allà era la casa del Jesús, ens diu Hèctor Moret que ens acompanya pel poble vell. La comitiva està formada per traductors de Jesús Moncada i estudiosos o estudiants de la seua obra. El passeig per la vila vella de Mequinensa fa un efecte estrany en aquells que han remuntat la novel·la per passar-la a un altre idioma. Des de dalt, el castell omnipresent vigila, més avall, el riu amaga part de l'espai mític. Només un terç, però el poble va decidir que se salvava tot o res.

Moret ens condueix pels escenaris de l'obra de Moncada que són els escenaris de la vida dels mequinensans, de la seua també i ens ensenya on va nàixer i ens parla de la història del poble i de l'obra de l'amic que s'imbriquen i s'emmirallen com sempre fan la realitat i la ficció. Què és real i què no, no és tan important, de fet, perquè el narrador no és un cronista, ni un historiador, sinó algú que busca la veritat més enllà dels fets i la literatura més enllà de la veritat. Moret ens ensenya, en el fons, el paisatge del seu amic, que també és el seu:

PAISATGE

Fang a les hortes i molsa als codissos,
pols a les golfes i pedra a les places,
pols a les cases i pedra als pedrissos,
fang a les portes i molsa a les basses.

Molsa a les gleres i fang als corrals,
pedra a les mines i pols als carrers,
pedra a les cales i pols als bancals,
molsa a les eres i fang als papers.

Me sé lligat en aquest erm paisatge
i per això no em fa mai cap retret
si per un moment oblido el llinatge.

Si sóc tan sec és perquè així m’ha fet,
únic consol per al meu cor salvatge,
aquest país de qui parlo en secret.

Et poses on et poses, l'aiguabarreig del Segre i de l'Ebre reclama l'atenció que li és deguda. El riu per on baixaven els llaüts carregats de lignit i per on pujava Madamfransuà, ja no és aquell riu i ara està poblat per un peix estrany, el siluro, que des de fa anys atreu una altra mena d'homes del riu i una altra economia. Turistes-pescadors i cineastes com Marc Recha que va situar al pantà de Mequinensa part de la seua pel·lícula Dies d'agost que perseguia l'escàpola figura de Ramon Barnils i l'estranya història del peix gat per les carreteres desertes i assedegades de l'interior del país.