Salvat-Papasseit i Barcelona

Porte uns dies pensant com tornar de les vacances al blog. De quina manera reenganxar-me a l'hàbit de publicar unes ratlles de tant en tant, a poder ser acompanyades d'una foto. Em faig propòsits de constància, perquè és ara, a principis de setembre, quan comença realment l'any i quan cal fer-se els bons propòsits que segurament no complirem. De tornada a Zadar, doncs, comence a pensar i mentre pense busque entre les fotos que tinc guardades per penjar un dia i trobe aquesta de la placa amb el “Nocturn per a acordió” que hi ha al pedestal de l'escultura dedicada a Salvat-Papasseit al Moll de la Fusta i em sembla que s'escau. Potser m'ho sembla perquè em recorda "que el tenir un propòsit no és fer feina" i que el que em cal és trencar mà amb un nou post i deixar-me d'històries.

Així, de la mà de Salvat, camine mentalment per Barcelona, per la Barceloneta, pel port i pel Born on hi ha un altre poema seu a la paret, molt prop de Santa Maria del Mar on l'agost de fa 84 anys va entrar per última vegada ja dins del taüt.

Recorde que, precisament, no fa gaire que ha aparegut la seua Poesía completa en traducció castellana de Jordi Virallonga a l'editorial La poesía señor hidalgo, poc temps després que apareguera l'Obra completa a Galàxia Gutenberg, a cura de Carme Arenas. I pense que són dues bones notícies que, finalment, un autor com Salvat estiga editat com cal en català i en castellà, que ja tocava o que ja féiem tard, perquè es perden molts anys fent propòsits.

Salvat, a més, està traduït a altres llengües, ni que siga parcialment, amb dos o tres poemes en alguna antologia descatalogada. Al croat el va traduir, a finals dels anys 80, el poeta Tonko Maroević, que també va nàixer prop d'un port, a l'illa de Hvar. Maroević no va incloure a la seua antologia cap versió del “Nocturn per a acordió” i és una llàstima. Sí que hi ha, però, en aquesta antologia una versió d’aquest poema, que també em sembla una bona manera de començar l'any. Doncs això, que bon any:

Res no és mesquí

ni cap hora és isarda,

ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

que el sol surt i s'ullprèn

i té delit del bany:

que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,

i tot ric com el vi i la galta colrada.

I l'onada del mar sempre riu,

Primavera d'hivern — Primavera d'istiu.

I tot és Primavera:

i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,

perquè els dies no passen;

i no arriba la mort ni si l'heu demanada.

I si l'heu demanada us dissimula un clot

perquè per tornar a néixer necessiteu morir.

I no som mai un plor

sinó un somriure fi

que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
—Avui demà i ahir
s’esfullarà una rosa
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.


Ništa nije jadno,
nijedan trenutak izgubljen nije
niti je mračan nadolazak noći.
I rosa je jasna
kad se sunce javi otvorena oka
i radosno se kupa:
kad svaka stvar se u njemu ogleda.

Ništa nije jadno,
sve je bujno kao vino i kao zažaren obraz.
I morski val se neprestance smije.
Proljeće zimsko. Proljeće ljetno.
Sve je proljeće:
i svaki list je vječno zelen.

Ništa nije jadno,
jer dani ne prolaze
i smrt ne stiže čak i kad je zvana.
A kad je zvana skriva jednu jamu
jer za ponovni život umrijet treba.
I nikad nismo plač
no nježan osmijeh
što se razdaje poput kriški naranče.

Ništa nije jadno,
jer pjesma odjekuje u svakoj čestici.
Danas, jučer i sutra
s ruže će otpast lišćea najmlađoj će djevici grudi nabujat od mlijeka.