Estiu

Un poema per a desitjar-vos bon estiu a tots.

DEMÀ TORNEM

                                      Al goig de viure l’amor foll



I més cafès amb un ditet de Terry
i aquestes grans petites vanitats
de calamars i d’entrepans o versos,
de les cançons, canals o carrerons
que en azimuts de fums alcen columnes
de cants d’amor al nostre clar cambrer.

Cantem, cantem, goliards, amics bells,
camins estrets de fil d’aram del temps
que la veu ve, però l’amor se’n va
com el treball del ritme dels rapsodes,
com les cançons d’estiu en cada platja,
com el meu cos i els vostres cossos bruns.

Cantem, ballem, amb el pudor ufà
dels farallons verticals de colors
escarolats en les mars retrobades.
I posa’m vi, cambrer, que no tenim
dret a cantar, però estigues tranquil,
demà tornem que avui no et puc pagar.

Comentaris

anna g. ha dit…
Bon estiu per a tu també, Pau. I gràcies pel regal :)
Jesús M. Tibau ha dit…
un cant a l'alegria de viure.
Molt bé.
Bon estiu
Notaire ha dit…
Em pregunto com se t'ha acudit d'engalzar el decasíl·lab a minore en una temàtica goliardesca i que la cosa sigui ben reeixida: per mi és el quid del poema, el que li dóna forma i per tant el que el tensa. M'ha agradat molt. Amb el teu permís ho imprimiré.
Bon estiu, Pau. Quan ens tornarem a veure? Hauré de baixar a Sant Cugat o pujaràs a Torelló?
Sif ha dit…
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
Notaire, sincerament no ho sé, són coses que ixen. Quan el vaig escriure, estava fent moltes provatures amb decasíl·labs i aquest poema és una de les que va sobreviure. Fes-ne el que vullgues, des del moment que l'he penjat és de tothom qui passe pel bloc.

Biel, i si ho fem tot? Vaig jo un dia i véns tu un altre?
Anònim ha dit…
M'ha semblat magnífic el teu regal estiuenc que, com diu en Tibau, és un bell cant a l'alegria de viure. Bon estiu i bones vacances per a tu també, i espero que ens tornem a trobar abans que t'allunyis novament cap a aquella riba dalmàtica de la Mediterrània.
Laura Dalmau ha dit…
Bon estiu ple d’azimuts!
Una estrofa que m’encanta, per ser versejada en veu alta:
Cantem, ballem, amb el pudor ufà
dels farallons verticals de colors
escarolats en les mars retrobades.
I posa’m vi, cambrer, que no tenim
dret a cantar, però estigues tranquil,
demà tornem que avui no et puc pagar.
Anònim ha dit…
a mi em sembla molt ohfollamorià i te l'agraisc. quan estaras per ací?
un bes
Sif ha dit…
És clar Sandra, està dedicat a vosaltres i el vaig escriure quan preparàvem l'Ai, València!
La setmana que ve vaig cap a La Creu, ja t'avisaré.
besets