Notturno de Tin Ujević

NOTTURNO

Noćas se moje čelo žari,
noćas se moje vjeđe pote;
i moje misli san ozari,
umrijet ću noćas od ljepote.

Duša je strasna u dubini,
ona je zublja u dnu noći;
plačimo, plačimo u tišini,
umrimo, umrimo u samoći.

NOCTURN

Aquesta nit se m’encén el front
aquesta nit em suen les parpelles;
el somni m’il·lumina el pensament,
em moriré aquesta nit de bellesa.

Al fons de l’ànima la passió
és una teia en la nit pregona
plorem, plorem en silenci
morim, morim en solitud.

Comentaris

Ada ha dit…
Hola Pau, em presente, sóc una amiga i companya d'italià de la teva mare, i m'ha contat que tenies un blog on escrivies poesia i he vingut a fer una ullada... (espere que no t'importe). M'ha agradat molt aquest nocturn, és preciós... Pense que quasi tots els nocturns, tant en música com poesia són preciosos. Ah, i moltes gràcies per la traducció!

Bé, t'envie un saludet!
Sif ha dit…
Gràcies per la visita Ada i benvinguda al meu blog. Espere que tornes sovint i que continues trobant coses que t'agraden.