Built on Water


BUILT ON WATER

Before sleep, I return to Tintoretto’s Venice:
the intricate surfaces of buildings dissolve
into light flickering on the Grand Canal; waiters, in tails
and late for work, rush to a vaporetto leaving the pier.

In the chilly rooms of the Scuola Grande di San Rocco,
foreshortened figures with temptations and fevers swirl.
For twenty-three years he painted colossal messengers hurtling
from space, Isaac waiting to receive the blow.

They say he loved the human body for itself, so that when Saint Mark
flew down from heaven to free the slave, both men seemed to embrace
the air with perfect forms. On the steps of San Zaccaria,
you offer me a pomegranate, luminous as molten glass,

and we walk to the market, passing our bottle of sparkling water
back and forth. Like Tintoretto’s figures, Venetian boatmen move
through the crowd in their bright shirts, as the dusk comes in from Murano,
travels a fretwork of secret bridges, deceiving reflections.


Robin Becker


Les pintures de Tintoretto a la Scuola Grande di San Rocco. Els cofrares encara en tenen cura. Pujant per l’escala en veus dos, que baixen. A la sala superior unes làmpares com copes de vi per a gegants il·luminen el sostre a bastament i uns fanals grans donen una claror tènue a la resta de l’ambient. Les finestres tapades amb tapissos o teles. Hi ha espills al costat de les làmpares per contemplar el sostre. N’agafes un amb una mà i amb l’altra l’audioguia. Mires a l’espill el sostre i veus Moisés, Jonàs, Isaac i Abraham, Isaac waiting to receive the blow, escriu Robin Becker, i Déu, un Déu d’influències miquelangelesques, informa l’audioguia. Les obres que Jacopo Robusti detto il Tintoretto –ara han descobert que el cognom real era Comín– pintà per a la Scuola Grande di San Rocco durant vint-i-tres anys, for twenty-three years he painted colossal messengers hurtling from space, són la seua Capella Sixtina, rebla l’audioguia. Joc d’espills. Tintoretto entre Tiziano i Miquel Àngel. De l’expulsió del taller de Tiziano (explica la veu gravada que la brama que corre és que el mestre hauria tingut cels i fins i tot por del deixeble massa avantatjat, que amb vint anys ja era considerat ell mateix mestre) als escorços a la Buonarroti. Enmig, una llum. El joc d’espills evita les torsions de coll, però desvia l’atenció. Al fons a la dreta de la sala superior una llum entra pel sostre malmés d’una cabanya. L’adoració dels pastors. A l’esquerra, a la sala contigua, Sala dell’Albergo, la Crucifixió amb el Crist al centre que se n’ix del quadre i sembla que ens abrace, interpreta l’audioguia, i brilla amb llum pròpia, amb la llum del cofrare Jacopo Robusti. A la Sala Terrena, Santa Maria Egipciaca i Maria Magdalena contemplatives en un paisatge místic, èlfic. Tornes l’audioguia. L’espill fa estona que l’has deixat. Et fa una mica de mal el coll. They say he loved the human body for itself.

Com figures de Tintoretto, els barquers venecians es mouen
entre la multitud amb les camises lluents, quan el vespre arriba des de Murano,
viatja un calat de ponts secrets, reflexos que enganyen.


Robin Becker, “Construïda sobre l’aigua”. (traducció dels últims versos del poema de l'amic Pol Kauf).

Comentaris

anna g. ha dit…
Llegint aquestes línies en una tediosa tarda d'estiu, revetlla de Sant Joan, vénen ganes de marxar a Venècia... amb la imaginació, verge i assedegada de Venècia :)
Sif ha dit…
Sempre és un bon moment per a tornar a Venècia. Sempre és moment de tornar a molts llocs...