Tamara Obrovac és una senyora d'Ístria que canta molt i molt bé, i que amb el seu grup Transhistria ensemble fa una fusió de músiques i de llengües d'aquest racó de món, combinada amb les formes del jazz, que és realment esborronadora. Una de les seues cançons és aquest poema en istroromanç, en el dialecte de Vodnjan-Dignano, de la poeta de Pula Loredana Bogliun.
TOUCA LA LOUNA
sentada soun la louna
i vardi al mondo caii
par indreio
douti zura a zlongase par la louna
la to lous meio signur pasa e despoi distreiga
ina sta nustra ciza i pecadi se brouza
in tel Ave Mareia
ma nui altre do' cumo la piouma
pouzade de noto soul campaneil
sugnein la serrenada beianca
lous de fata ch'a no bes'cema
mai la me zento io' touca la louna
TOCAR LA LLUNA
asseguda en la lluna
mire el món com cau
cap enrere
tothom s'ajeu amuntegat sobre la lluna
la teua llum senyor meu passa
i després desembruixa,
en aquesta nostra església els pecats es cremen
en un Ave Maria
però nosaltres dues com les plomes
desades de nit sobre el campanar
som la serenata blanca
llum de fada que no blasfema
mai la meua gent ha tocat la lluna.
Comentaris