Varoška ulica



Quan algú arriba a una ciutat per viure-hi, ho fa amb l'anhel del coneixement, de trobar gent nova, paisatges per emmarcar, aventures per explicar. L'ànsia del descobriment viu a flor de pell i els ulls es deleixen per enregistrar tot el que miren i s'obren com s'obre l'objectiu d'una càmera de fotos. Sota la pell, però, darrere les parpelles, hi ha un desig secret, una clàusula del contracte que signem amb nosaltres mateixos, que espera, dins de la sorpresa, reconèixer l'hàbit, el que és familiar.

Entre l'enlluernament i el trobar-me com a casa hi ha la distància que separa la finestra de la meua habitació al poble, fins a la finestra del meu despatx a la universitat, amb el mateix mar de fons, tan diferent.

Aquest camí el vaig recórrer anit en poc més d'una hora, en una lectura que havíem organitzat en un cafè del carrer Varoš (calle del Borgo) on anem gairebé cada nit. Llegírem poemes d'Estellés, d'Enric Sòria i de Maria Josep Escrivà, traduïts al croat i també les traduccions de poesia croata que he anat penjant en aquest bloc, i finalment tres poemes meus. Un d'ells, el que vaig penjar dimecres, un altre, el que tanca aquest post, escrit alguns anys abans de saber que acabaria vivint a Dalmàcia. Durant la lectura, pensava que estava tancant un cercle, que recitar el Blues del vaporetto al cafè Đina era arribar a port, abastar l'horitzó i trobar-hi cares conegudes.




BLUES DEL VAPORETTO

El foc oblic de nit, quan l’horitzó
de pam i mig es tanca sobre el rogle,
rebla la veu amb el vent de l’harmònica.

S’infla el velam d’un blues blanc com la nit,
per un no-res avança la cançó
d’aquest vaixell. Fantasma de llacuna.

S’ou un lament de motors o d’harmònica.
S’ou un lament de motors o d’harmònica.
S’ou un lament de motors o d’harmònica.

Per un no-res avança la cançó
d’un mariner, pescador clandestí
de blanques nits, de núvols emmarats.

El blanc trencat pel foc, quan l’horitzó
s’eixampla llas, s’enfuig cap a Dalmàcia,
platja d’enfront. Fantasma de la mar.

S’ou un lament de motors o d’harmònica.
S’ou un lament de motors o d’harmònica.
S’ou un lament de motors o d’harmònica.

I la traducció de l'amic Vuletić i l'ajuda inestimable de l'amiga Ivana Lončar.

VAPORETO BLUES

Nakošena noćna vatra, dok se obzor
ni prst dubok sklapa nad krugom oko nje
ispunja glas dahom usne harmonike.

Jedra se pune bluesom bijelim kao noć
usred jednog ništa promiče pjesma
ovoga broda. Utvara u laguni.

Čuješ plač stroja ili usne harmonike.
Čuješ plač stroja ili usne harmonike.
Čuješ plač stroja ili usne harmonike.

Usred jednog ništa promiče pjesma
mornara, ribara što potajno lovi
bijele noći, razmažene oblake.

Vatrom slomljena bjelina, kad se obzor
trudan raširi, bježi u Dalmaciju,
plažu preko puta. Utvara na moru.

Čuješ plač stroja ili usne harmonike.
Čuješ plač stroja ili usne harmonike.
Čuješ plač stroja ili usne harmonike.

Comentaris