Amb aquesta posta de sol bíblica que vaig copsar l'altre dia des de la finestra del despatx acabe la sèrie de posts sobre les Jornades de les llengües i cultures iberoromàniques, que varen acabar amb una gran farra organitzada per les nostres estudiants, de la qual encara no estic segur d'haver-me recuperat. Això, però, és una altra història i a mi em queda per presentar-vos, ja que m'hi he capficat, el quart poeta que havíem convidat:
Es tracta del gran poeta gallec Gonzalo Navaza. Gonzalo va estar amb nosaltres tota la setmana, i a més de llegir els seus poemes, ens va fer una conferència interesantíssima sobre la història del gallec i ens va divertir amb un munt de facècies.
De Gonzalo, les nostres estudiants van traduir alguns poemes dels seus llibres Fábrica íntima, Libra i Aire tamén e materia, tots magnífics, però jo us penjaré uns versos del llibre A torre da derrotA escrit tot en versos palindròmics i que, és clar, ja ha estat comentat pel verbívor català per excel·lència: Màrius Serra.
E MAIO DOÍAME
O día caídO
Libra neves e vén abriL
A min, á ánimA.
Só oS
SoñoS
Nos soños soños soN.
E maio doíamE.
E vén á nevE
A mirada cínica de rimA
O día idO
É presa da serpE.
O día cruza. O sono é o noso azur caídO.
E vén a nevE.
Nela a rapsoda lava
emula soños, alumea
valados para aléN.
¿E se o día, ai doesE?
E vén a nevE,
Amada damA
E
Nela, o aléN
E maio doíamE,
Amada damA,
E maio doíamE.
A serpe de maio doíame de présA.
O día caídO
Libra neves e vén abriL
A min, á ánimA.
Só oS
SoñoS
Nos soños soños soN.
E maio doíamE.
E vén á nevE
A mirada cínica de rimA
O día idO
É presa da serpE.
O día cruza. O sono é o noso azur caídO.
E vén a nevE.
Nela a rapsoda lava
emula soños, alumea
valados para aléN.
¿E se o día, ai doesE?
E vén a nevE,
Amada damA
E
Nela, o aléN
E maio doíamE,
Amada damA,
E maio doíamE.
A serpe de maio doíame de présA.
Comentaris