Jornades de les llengües i cultures iberoromàniques (2)

Ahir vàrem cloure les Jornades de les llengües i cultures iberoromàniques amb un recital sobre Lorca i Alberti que han preparat els nostres estudiants i una festa desmadrada. Tot ha anat molt bé i els convidats han donat més que no els demanàvem i han participat de grat en tots els actes que els hem proposat. És un plaer trobar-se amb bona gent i bons poetes (no sempre coincideix)amb qui acabes compartint moments deliciosos.

Dimecres vàrem fer el recital amb els poetes convidats i els estudiants que els han traduït. La connexió va ser perfecta i malgrat la tempesta que hi havia a fora, l'Aula Magna estava bastant plena per tractar-se d'una lectura de poemes. Dijous, després d'una interessant taula rodona, férem cap a Zagreb, un dia abans de la visita de Bush, on teníem programada una vetllada poètica al cafè-llibreira Booksa, un lloc ple de llibres i de fum, amb un baret i butaques velles i unes escales que pugen cap a les prestatgeries atapeïdes. Si algun dia aneu a Zagreb, passeu-vos-hi, potser que trobeu alguna interessant vetllada literària.

A Booksa, els poetes hi tornaren a llegir els seus versos i es projectaren les traduccions. La conductora de l'acte els va fer algunes preguntes que van permetre'ls parlar de la seua poesia i de les llengües en què escriuen.

Allí vam poder explicar, també, el que comportava la presència de Berta Piñán en aquestes Jornades. Berta és la primera poeta en asturià traduïda al croat i gosaria dir que a qualsevol llengua eslava. La seua poesia va agradar a tothom i crec que va obrir als croats la porta d'un món desconegut que parla amb veus poderoses, alhora que delicades, com la de Berta.

Us deixe un dels poemes que hem traduït al croat, però en aquest cas amb la traducció al català de Jaume Subirana i una foto de la façana de la Universitat de Zadar.

PA OTROS


Pa otros l’aventura, los viaxes, l’anchor
del océanu, Roma ardiendo y les pirámides,
les selves inomables, la lluz de los desiertos,
los templos y el rostru de la diosa. Pa ellos
rascacielos y ciudaes, palacios del suañu
contra’l tiempu, la sorrisa de Buda, les torres
de Babel, los acueductos, la industria incesante
del home y los sos afanes.

A min dexáime la solombra difusa del carbayu,
la lluz dalgunos díes de seronda, la música callada
de la nieve, el so cayer incesante na memoria,
daxáime les zreces na boca cuando nena, la voz
de los amigos, la voz del ríu y esta casa, dalgunos llibros,
pocos, la mio mano dibuxando, a modo, la curvatura
perfecta del to llombu.

PER A ALTRES

Per a altres l’aventura, els viatges, l’amplada

de l’oceà, Roma en flames i les piràmides,

les selves sense nom, la llum dels deserts,

els temples i el rostre de la deessa. Per a ells

gratacels i ciutats, palaus del son

contra el temps, el somriure de Buda, les torres

de Babel, els aqüeductes, la indústria incessant

de l’home i els seus afanys.

A mi deixeu-me l’ombra difusa del castanyer,

la llum d’alguns dies de tardor, la música callada

de la neu, el seu caure incessant a la memòria,

deixeu-me les cireres a la boca de petita, la veu

dels amics, la veu del riu i aquesta casa, alguns llibres,

pocs, la meva mà dibuixant, lenta, la corba

perfecta de la teva esquena.