Els meus tres germans

Un altre poema de Josip Pupačić, de qui ja vaig penjar More fa algunes setmanes:

TRI MOJA BRATA

Kad sam bio tri moja brata i ja,
kad sam bio
četvorica nas.
Imao sam glas kao vjetar,
ruke kao hridine,
srce
kao viganj.
Jezera su me slikala.
Dizala su me
jablani.
Rijeka me umivala za sebe.
Peračice su lovile
moju sliku.
Kad sam bio
tri moja brata
i ja,
kad sam bio
četvorica nas.
Livade su me voljele.
Nosile su moj glas
I njim su sjekle potoke.
Radovao sam se sebi.
Imao sam bracu.
(Imao sam usprovan hod.)
To su bila tri moja brata:
moj brat, moj brat i moj brat.



ELS MEUS TRES GERMANS

Quan vaig ser els meus tres germans i jo,
quan vaig ser
nosaltres quatre.
La meua veu era com el vent,
les mans com penya-segats,
el cor
com flamarades.
Els llacs em pintaven.
Els àlbers
m’alçaven.
El riu em rentava per a ell.
Les bugaderes caçaven
el meu reflex.
Quan vaig ser
els meus tres germans
i jo,
quan vaig ser
nosaltres quatre.
Els prats m’estimaven
Portaven la meua veu
i amb ella tallaven els torrents.
Me n’alegrava per mi.
Tenia germans.
(Caminava amb el cap ben alt)
Això eren els meus tres germans:
el meu germà, el meu germà i el meu germà.