Partença

Tin Ujević (Vrgorac, 1891-Zagreb, 1955) és el gran poeta del modernisme croat. Va créixer entre Imotski i Makarska a la Dalmàcia meridional, i va estudiar a Split i a Zagreb. Traductor (Whitman, Proust, Rimbaud, Poe, Gide, etc), assagista i poeta va dur una vida bohèmia i durant un temps va viure a París on va arribar fugint de la policia austro-hongaresa.
Us deixe aquest poema en què parla del paisatge de la seua infantesa.

Odlazak

U slutnji, u čežnji daljine, daljine;

u srcu, u dahu planine, planine.

Malena mjesta srca moga,

spomenak Brača, Imotskoga.

I blijesak slavna šestopera,

i miris (miris) kalopera.

Tamo, tamo da putujem,

tamo, tamo da tugujem;

da čujem one stare basne,

da mlijeko plave bajke sasnem;

da više ne znam sebe sama,

ni dima bola u maglama.

Partença

En el presagi, en l’anhel de l’enllà, l’enllà;

En el cor, en l’alè de muntanyes, muntanyes.

Els pobles petits del meu cor,
de Brač i d’Imotski el record.

I el fulgor de la maça gloriosa
i l’olor (l’olor) de la balsamita.

Cap allí, allí que viatge,
cap allí, cap allí que m’endole;

que escolte aquelles antigues rondalles,
que mame la llet de la faula blava;

que ja no em conec a mi mateix,
ni el fum del dolor en les boires.

I us deixe també una foto de la faula blava...