Jo també m'afegiré a la munió d'homenatges que se li estan fent a Josep Palau i Fabre. Ho faig no amb un poema seu, sinó amb una traducció del poeta eslové Srečko Kosovel (1904-1926) que es va publicar l'any 1985 al volum intitulat La barca d'or, editat per Edicions del Mall. En aquest llibret Palau i Fabre, Miquel Desclot i Anton Carrera, traduïen del francés i de l'italià alguns dels poemes de Kosovel, poeta mort joveníssim. També jove ens ha deixat Palau i Fabre, que noranta anys no són res quan es té una ment clara d'alquimista.
EL MEU CANT
El meu cant és una explosió,
esquinçament salvatge. Desharmonia.
El meu cant no pretén d’arribar fins a vosaltres
que sou, per providència i voluntat divina,
esteticistes morts, rates de museu.
El meu cant és el meu rostre.
MOJA PESEM
Moja pesem je eksplozija,
divja raztrganost. Disharmonija.
Moja pesem noče do vas,
ki ste po božji previdnosti, volji
mrtvi esteti, muzejski molji,
moja pesem je moj obraz.
EL MEU CANT
El meu cant és una explosió,
esquinçament salvatge. Desharmonia.
El meu cant no pretén d’arribar fins a vosaltres
que sou, per providència i voluntat divina,
esteticistes morts, rates de museu.
El meu cant és el meu rostre.
MOJA PESEM
Moja pesem je eksplozija,
divja raztrganost. Disharmonija.
Moja pesem noče do vas,
ki ste po božji previdnosti, volji
mrtvi esteti, muzejski molji,
moja pesem je moj obraz.
Comentaris
Jo també m'hi sumo al teu homenatge a en Palau i Fabre, ... i si em permets et deixo una visió llegint aquest cant.
El meu cant roman tancat
entre quatre pedres. Compactació.
El meu cant ofega timbres solubles
d'esperança, cobdicia de deliri
humà, tacat de defunció sincopada.
El meu cant dissona ben opac.