Mediterrànies

Aquests versos de Tin Ujević que ja vaig penjar fa uns dies, els he trobat avui a Split, a la plaça que hi ha eixint de l'antic palau de Dioclecià per la Porta d'Or. Hi ha més plaques com aquesta amb altres versos en altres llocs de la ciutat, totes amb versos d'Ujević que hi va viure alguns anys, mentre estudiava. Aquesta placa no es troba en cap paret, però la incloc a la meua col·lecció, perquè pense que tant hi fa si el vers el pengen les autoritats competents en un mur o a l'esglaó d'una plaça, no?

De camí a Split, anava llegint un llibre (Il Leone di Lissa. Viaggio in Dalmazia) d'un periodista i escriptor venecià, Alessandro Marzo Magno, que proposa un viatge per Dalmàcia, seguint els passos d'un viatger anterior, l'abat Alberto Fortis que va escriure el 1774 un altre Viaggio in Dalmazia. En aquest llibre trobe entre parèntesis aquesta frase "La Dalmazia è tutta gialla a fine maggio, non a caso il nome Spalato [Split] viene del greco aspalathos che significa ginestra". I m'ha vingut al cap, de sobte, Espriu. Ja em direu vosaltres per què, però el cas és que amb tanta columna com les que hi ha als temples i la genista pel mig, no he pogut evitar fer la connexió. Després comprove que no hi ha unanimitat a l'hora de determinar que el mot grec aspalathos es referisca a la genista, o a una altra planta. El cas és que ja havia pensat en Espriu ahir, estant a l'illa de Vrgada, quan vaig fer aquesta foto del cementiri que, com el d'Arenys i el de molts altres cementiris de la Mediterrània, mira al mar.

No és difícil, d'altra banda, relacionar els nostres poetes amb els paisatges d'aquest país. Salvant les distàncies i tenint en compte que nosaltres no tenim tantíssimes illes, hi ha molts punts en comú, com el paisatge d'oliveres, pins i ametllers en flor que veia avui des de la finestra de l'autobús o l'escena tan empordanesa, tan Sagarra, de veure passar veles i gavines a l'illa de Korčula, on les vinyes arriben fins al mar.

Canvien, això sí, els vents, però això ja és una altra història.