L'any passat, per Sant Jordi, el company Vuletić i jo vam decidir fer un regal als nostres estudiants (majoritàriament eren "les") i com que no hi havia presssupost per a roses, vam decidir-nos pel llibre. Per a llibres, de fet, tampoc hi havia diners, però el podíem fer. Els vam regalar un plec amb quatre poemes en català traduïts al croat i quatre en croat traduïts al català a quatre mans. Un dels quatre poemes en croat era el del post anterior, un dels catalans és aquest poema de L'engan conech de Vicent Andrés Estellés, al qual li tinc una estima especial per uns recitals que vam començar a fer, ara fa deu anys, amb el grup Oh, Foll Amor! Ací el teniu en català i en croat perquè veieu com sona.
El món és bell. És amable la vida.
Amb aquest vers inicia el teu cant.
Tin ben present que el teu cant ha de ser
com un carrer, ple de gents i de coses;
com un carrer, per on passen tramvies:
com un carrer. I per l’aire, balcons.
D’ací endavant, pots escriure el que vulgues.
Un déu ocult et durà de la mà.
No te’n refies.
Svijet je lijep. Prijatan je život.
Ovim stihom započni svoju pjesmu.
Upamti dobro, tvoja pjesma mora biti
poput ulice, pune ljudi i stvari;
poput ulice kojom prolaze tramvaji:
poput ulice. A iznad balkoni.
Od tog trena, možeš pisati što zaželiš.
Skriveni bog vodit će te za ruku.
Budi oprezan.
Comentaris