Camões a l’Aula Magna

Avui s’ha presentat a l’Aula Magna una antologia de sonets de Luís Vaz de Camões traduïts al croat. Dues estudiants del lector de portugués del nostre departament n’han llegit quatre tant en croat com en portugués. I què bé que han llegit! Us assegure que jo també tinc alumnes que serien capaços de llegir Ausiàs March sense problemes. És fascinant com, en pocs mesos, aquests xics i xiques agafen la sonoritat de les nostres llengües i la saben reproduir; després, poc a poc també comencen a parlar i a un li fa vergonya no ser capaç de fer el mateix amb la llengua d’ells, o com a mínim no aprendre tan aviat. Deixe-m’ho estar, però, perquè del que es tractava ara era de penjar-vos un d’aquests sonets que he llegit avui en l’original portugués amb el text croat acarat i que no m’ha calgut traduir, perquè ja ho va fer en Llompart fa una pila d’anys. Uživajte! (és a dir, gaudiu-ne).

Amor é um fogo que arde sem se ver;
É ferida que doi e não se sente;
É um contentamento descontente;
É dor que desatina sem doer.

É um não querer mais que bem querer;
É um andar solitário entre a gente;
É nunca contentar-se de contente;
É um cuidar que ganha em se perder.

É querer estar preso por vontade;
É servir a quem vence, o vencedor;
É ter com quem nos mata, lealdade.

Mas como causar pode seu favor
Nos corações humanos amizade,
Se tão contrário a si é o mesmo Amor?


Amor és foc que crema sens cremar;
nafra que fa coïtja i no se sent;
és un contentament tot descontent;
mal que sens mal fa desvarietjar;

és un no estimar més que bé estimar;
i un anar solitari entre la gent;
i mai no acontentar-se de content;
creure que perdre’s és un bell guanyar;

voler ser presoner per voluntat;
i servir a aquell que venç el vencedor;
i tenir envers qui ens mata lleialtat.

¿Mes com sembrar podria el seu favor
entre ànimes humanes amistat,
si és tan contrari a si mateix Amor?

Traducció de Josep M. Llompart.

Comentaris

O. ha dit…
De res, Pau. Les coses bones s'han de compartir. Per cert, t'has fixat que, als poemes que vau publicar ahir el Xavier i tu, hi surt el foc?
Sif ha dit…
Ostres, tens raó. Serà que hi ha xarxes encara més poderoses que internet, que ens connecten per sobre de les nostres voluntats, o no, potser només siga una casualitat.