#FestaEstelles2020 Antibes

La joia de viure, de Picasso,



Als vint anys m'agradaven molt les Antibes d'Estellés. Uns poemes breus, alguns amables, com un pastisset, d'altres picants, com un pebrera; i encara aquells que furgaven com un record amarg. De fet, vaig escriure tota una sèrie de poemes curts, que després quedaren en res, que les imitaven descaradament. Aquell estiu dels meus vint anys va coincidir que vaig fer un viatge en Interrail per Itàlia, fins a Sicília, on vaig assistir a un curs de llengua. Tant m'agradaven que aquells poemes que de tornada, com que els horaris de tren m'ho permeteren, vaig fer una parada d'un parell d'hores o potser una mica més a Antibes (que en català i occità té el nom d'Antíbol, una dada que llavors ignorava). Jo ja sabia que les Antibes d'Estellés feien referència a Picasso, i que hi ha en aquesta localitat un museu del pintor malagueny, però tenia el temps just, feia moltes hores que viatjava i el que em venia de gust era banyar-me i fer un mos. Vaig baixar a la platja i vaig entrar a la mar d'Antibes. Vaig menjar una crep o alguna cosa barata i per emportar, perquè el pressupost d'estudiant ja no donava per a gaire més després de tres setmanes de viatge. Vaig pujar al tren notant encara la tibantor de la pell que provoca la sal de la mar i vaig pensar en les Antibes que Estellés va escriure pensant Picasso. Encara no hi he tornat.

¿com t'ho explicaria?
no apagues la guitarra
hi ha un riu que es diu el tàmesi

oh lluna lluna lluna
s'adorm el fill als braços de la mare
cada matí li canvie l'aigua a la pena

ai com cantava la pena com cantava ai
el cresol va fumar el mur
asseu-te i fumem vi negre

llavaneres les flors ran de la mar
tothom eixia al carrer deia bon dia
una estrella de mar en una aixella

una paret de calç sota la llluna
la modista arribà a quina hora a casa
europa és tota verda

aquest sol de provença
cròtals cigales als engonals
puja lenta l'olor dels pins


(...)

naixen de la guitarra
els dibuixos que feu picasso a antibes
no ho digueu als hereus

quina nit de guitarres i sempre guitarres ai quina nit
m'escrivies i et contestava
ma no m'oblidaré de saint-jean-du-pin

sol i salnitre sol
una vídua es gratava els pèls del sexe
al recer de la barca

fuma i contempla aquest nocturn 
ah llorers de massamagrell
el ventalle de cedros aire daba




Comentaris