M'agrada rebre postals i ben poca gent n'envia ja. Encara, però, hi ha qui prefereix mantenir aquest contacte manuscrit i il·lustrat i, de tant en tant, quan se'n recorda o quan m'ha d'explicar alguna cosa, m'envia quatre ratlles en una cartolina. El més constant és l'amic Tonko Maroević, poeta i traductor croat de qui he parlat manta vegades, i encara en parlaré. L'última postal (la de la foto) anunciava l'arribada d'un paquet més gros que contenia dos exemplars del darrer número de la revista Kolo de Zagreb en què ell havia preparat una petita mostra de poesia catalana actual. La mostra és petita, però impressionant, un total de vint poetes dels quals s'ofereixen entre dos i quatre peces que apareixen ordenades cronològicament per ordre de naixement dels autors. Tancar aquest llistat (en què hi apareixen per aquest ordre Joan Margarit, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira, Pere Gimferrer, Francesc Parcerisas, Josep Piera, Jaume Pont, Pere Rovira, Enric Casasses, Gaspar Jaén i Urban, Marc Granell, Miquel de Palol, Antoni Tàpies, Àlex Susanna, Manel Rodríguez Castelló, Enric Sòria Lluís Roda, Carles Torner i Maria Josep Escrivà) com a veu més jove és un honor que només puc agrair a l'amistat de Tonko i a l'estret lligam que m'uneix al seu país i la seua literatura.
He decidit transcriure un d'aquests poemes al blog, precisament avui, com a manera tangencial i allunyada (i notablement egocèntrica) de participar a la tercera (de moltes més que vindran) festa d'aniversari d'Adia Edicions, que se celebra avui a Calonge i a la qual no podré assistir, encara que m'agradaria molt.
ENTOMOLOGIJA
Bit ćeš estet...
Blai Bonet
Ovo vrijeme čežnje pčela
i dosade komaraca.
Naše zakopano vrijeme, sad iznova,
ispod starih propisa zatvorenog mora
s kamenjem uz obalu.
Djeca smo trbuha punih tvrdokrilaca.
Htjeli smo postati moljci
što grickaju kravatu.
Možda ćemo biti prekrasni leptiri
što će ih progutati plava ćudovista
u dalekoj budučnosti.
ENTOMOLOGIA
"seràs un esteta"
Blai Bonet
Aquest temps d'enyor de les abeilles
i fastig dels mosquits.
El nostre temps colgat, ara de nou,
sota els vells preceptes del mar clos
amb pedres de marge.
Som fills del ventre ple dels coleòpters.
Hem aspirat a ser les arnes
que els rosegaven la corbata.
Potser serem papallones bellíssimes
devorades pels monstres blaus d'un futur
llunyaníssim.
Comentaris