Dejan Matić

M'hauria agradat fer una crònica del Festival Trgni se! de Belgrad al qual hem assistit Rubén Luzón i jo mateix, però no me n'he sortit. Tanmateix, del viatge a Sèrbia m'enduc un bon grapat de records i de converses, i també de llibres. Entre altres coses, m'enduc aquest curiós diccionari de butxaca que vaig comprar només per la imatge de la coberta.

Bromes a banda, entre els llibres que han vingut amb la maleta hi ha el primer poemari de Dejan Matić, director del festival i ànima del col·lectiu Treći Trg. Llegint els versos de Dejan em ve al cap allò que deia Vinyoli del viure poèticament. Els poemes de Dejan, que té un mirada d'una lucidesa estranya sobre el món -és a dir, una mirada profundament poètica- semblen tots metapoètics; però en realitat hom se n'adona, o almenys així ho he llegit jo, que més que reflexionar sobre la lírica, el que fa es viure'n a través, sense poder desenganxar-se'n fins i tot quan voldria. Poemes que arrelen en la gènesi de la paraula, com aquest que he traduït, són una bona mostra d'aquesta singular condició.

UNA ESPECIAL CONDICIÓ

                                    Sigues sempre sincer.

                                                            Musashi

Reflexiona a fons sobre això:

és més ràpid esborrar

que escriure.

És més antic.

Com el silenci i la veu.

I l'oblit i la memòria.

En el principi fou la mentida.

I si ho esborres tot

en el temps oportú.

Cada declaració.

Cada missatge.

Llavors vine.

Sense la veritat letal.

Per veure't, estimada.

I ací l'original serbi:

POSEBAN USLOV

                                 Uvek budi iskren.
                                                   Musaši

Ovo dobro prouči:
brisanje je brže
nego pisanje.
Ono je starije.
Kao muk i glas.
I zaborav i sećanje.
U početku beše laž.
I ako sve obrišeš
blagovremeno.
Svaku izjavu.
Svaku poruku.
Onda dođi.
Bez smrtonosne istine.
Da te vidim, draga.