Viatger que s'extravia

Cercar en aquest blog

Serena barca a Gandia

el dia de febrer 18, 2016

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Buc Maria Josep Escrivà

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

La ciutat de Kavafis

LA CIUTAT Has dit:”Me n’aniré en una altra terra, me n’aniré en una altra mar. Bé hi haurà una ciutat millor que aquesta. Cada esforç meu és una sentència que em condemna; i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba. ¿Fins quan ha de ser que em romangui l’esperit en aquest marasme? Cap on sigui que giro l’ull i pertot on miro veig de la meva vida aquí les negres runes, aquí on he passat tants anys i he devastat i he fet destrossa”. Uns nous indrets, no els trobaràs, no trobaràs, no, unes altres mars. La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos carrers faràs el tomb. I en els mateixos barris t’envelliràs, i en aquestes mateixes cases et sortiran els cabells blancs. Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs. Cap a uns altres llocs, no ho esperis, no hi ha vaixell per’tu, no hi ha camí. Tal com has devastat aquí la teva vida, aquí, en aquest racó petit, és en tota la terra que n’has fet la destrossa. Konstandinos Kava

Poema per a la nit de Cap d'Any de Ramon Ramon

M'agrada, després d'uns mesos d'haver-ne fet d'editor, agafar els llibres de Buc i llegir-los amb la distància impossible del lector que no vaig ésser. Llavors retrobe poemes que en el procés d'edició no eren encara llibre, sinó pantalla o versió provisional en paper o galerada, i els torne a llegir com si foren nous. Ara, en tornar al llibre de Ramon Ramon, he trobat aquest poema que commou i somou com tan bé saben fer les composicions del poeta de Catarroja, i no he pogut evitar compartir-lo també ací, a manera de comiat de l'any que s'acaba. POEMA PER A LA NIT DE CAP D'ANY (Bolonya, 31-XII-2013) Ho enyorarem tot, la casa i la intempèrie, haver-se quedat o haver deixat enrere, la rauxa de l'ocell que migra mar endins, el seny del gos que no té horitzó, que espera al llindar i no sap eixir dels pocs carrers on pixa. Enyorarem les nits d'eufòria, la música en penombra que s'albina a cavall d'un somni, i també les mar

El meu ofici és l'alegria

Després de l'estiu, Oh, Foll Amor! tornem amb un recital dedicat a Estellés, gràcies a la complicitat dels companys de Morvedre Cultural que ens han convidat a La Nit d'Estellés de Sagunt. EL MEU OFICI ÉS L’ALEGRIA El meu ofici és l’alegria, siga de nit, siga de dia. El meu ofici és el dolor. Se’n puja la malenconia com una parra per l’amor. Un amor fosc i fundador, l’arbre del salms i l’energia. Un vent els arbres empenyia. El meu ofici és l’alegria, el meu ofici és el dolor, siga de nit, siga de dia, la sang vessada, un esplendor romput, el tel de l’elegia. Si la profecia es complia o no es complia, sols l’amor, un fosc amor treballador, siga de nit, siga de dia, l’amor o un odi fundador.

Amb la tecnologia de Blogger