Kristina Posilović va néixer a Rijeka el 1982 i, fins ara, ha publicat cinc llibres de poesia. Durant aquesta setmana ha participat amb altres escriptors croats en una sèrie d'actes organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració amb l'Associació d'Escriptors Croats. En aquest article publicat a Núvol, Bernat Puigtobella recull algunes idees sobre la seua poesia de la qual he traduït una petita mostra per a l'ocasió. Aquest poema forma part del seu darrer llibre O vječnnosti i drugim neprilikama (2013) que podríem traduir així: Sobre l'eternitat i altres inconvenients.
Koja
je sloboda koja vodi narodu? Tko izabire narod koji će zaslužiti slobodu?
Akvarel
boje su jeftinije u inozemstvu jer tamo ljudi više slikaju. Slikaju više jer im
je sloboda potrebnija od onih koji su svoji
na svome. Ti povremeno uzmu kist u ruke, jednom bojom označe sebe na platnu,
a drugom svijet oko sebe. Druga je boja uvijek zelena, jezerska, morska,
želučana. Pomiješana s bijelom da duže traje. Stariji ljudi više štede na boji
pa je njihova druga boja toliko svijetla da se svijet na slici ni ne vidi.
Raspoznaju se samo oni, krljušti s kistovima umjesto rukama i drvenim nogama
štafelaja zataknutim za leđa kako vuku narode i njihove slobode, u njihove
okvire.
Quina
llibertat guia cap al poble? Qui tria el poble que mereixerà la llibertat?
Els
colors d'aquarel·la són més barats a l'estranger perquè allà la gent pinta més.
Pinten més perquè necessiten més la llibertat que aquells que són senyors de
casa seva. De vegades, aquells agafen el pinzell amb la mà, sobre el llenç es
dibuixen a sí mateixos amb un color, i la resta del món amb l'altre. El segon
color sempre és el verd, del llac, del mar, de l'estómac. Mesclat amb el blanc
perquè duri més. Els vells estalvien més en colors i per això el seu segon
color és tan clar que el món ni es veu al quadre. Només se'ls distingeix a
ells, escates amb els pinzells en compte de mans i amb les cames de fusta dels
cavallets clavades a l’esquena, van arrossegant els pobles i les seves
llibertats, cap als propis marcs.
Comentaris