Ahir es va publicar l'entrevista que em va fer Júlia Rosa per a la seua secció "Confessions d'un escriptor" a Morvedre.info, per la qual han passat ja un bon grapat de companys d'ofici. Hi dic (amb perdó de taula) coses com aquesta sobre la idea d'arrelament.
En realitat no he tingut mai la sensació de desarrelar, sinó la de perdre’m pel fet de viure en trànsit constant. Viatjar ara, o viure fora del propi país, és tenir la possibilitat de mantenir un contacte aparent, d’anar i vindre amb vols low cost. Això crea el miratge de poder ser de dos llocs o més, però en realitat el que fa és impedir l’arrelament en cap lloc. Venècia és una ciutat que representa molt bé aquesta sensació de moviment constant, d’estar a punt sempre de començar a navegar, de viure a la frontera i en la qual és impossible arrelar, perquè l’aigua és esvarosa i la pedra massa dura
La resta de l'entrevista la trobareu ací.
Comentaris