Més carícies

Infinita la carícia que ha de venir (Poetry Road Tour 2013)

és la col·lisió dels universos creatius de Jaume C. Pons Alorda (Caimari de Mallorca, 1984) i Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986). La interacció de dues pedres fogueres, que té com a conseqüència el bescanvi d’energia cinètica i l’emissió d’emocions en directe. I l’adopció involuntària d’una part de la filosofia gaosiana, gosaríem dir, perquè si

infinita serà la carícia,

aquest —segons José Gaos— espectacle esbalaïdor de l’esperit a punt d’enlairar-se a través del pont aeri de la carn tova, no tindrà terminació. Perquè

la carícia,

un espectacle palmari només quan, catxotxes, morós, el palmell s’apresta a lliscar sobre natges, galtes o altres superfícies molsoses, amoroses, tindrà límits en la fona del temps, sí, però forada d’una manera

in-finita.

Infinita la carícia que ha de venir (Poetry Road Tour 2013)

és una gira de poesia íntima i intimidadora. Un vol amb escales —per a davallar— arrambades a les vores —parts extremes— de Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Riudebitlles, Sabadell, València, Gandia, Tavernes de la Valldigna, Barcelona, Arenys de Mar, Lleida, Sitges, Granollers, Sant Celoni i la Garriga. Un comboi que per a la parada de Tavernes (Molí Vell; diumenge 10 de febrer; 12h33)* s’acomboia amb Rubén Luzón (València, 1982) i Pau Sif (la Pobla de Farnals, 1978), una escorta valenciana, dues poètiques més per a passar-nos una matiné a les escoltes.