Passa al contingut principal

Viatger que s'extravia

Cercar en aquest blog

Infinita la carícia que ha de venir

el dia de febrer 01, 2013

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Anna Gual Ca Revolta Jaume C. Pons Alorda Poesia catalana Poesia per la revolta València

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

La ciutat de Kavafis

LA CIUTAT Has dit:”Me n’aniré en una altra terra, me n’aniré en una altra mar. Bé hi haurà una ciutat millor que aquesta. Cada esforç meu és una sentència que em condemna; i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba. ¿Fins quan ha de ser que em romangui l’esperit en aquest marasme? Cap on sigui que giro l’ull i pertot on miro veig de la meva vida aquí les negres runes, aquí on he passat tants anys i he devastat i he fet destrossa”. Uns nous indrets, no els trobaràs, no trobaràs, no, unes altres mars. La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos carrers faràs el tomb. I en els mateixos barris t’envelliràs, i en aquestes mateixes cases et sortiran els cabells blancs. Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs. Cap a uns altres llocs, no ho esperis, no hi ha vaixell per’tu, no hi ha camí. Tal com has devastat aquí la teva vida, aquí, en aquest racó petit, és en tota la terra que n’has fet la destrossa. Konstandinos Kava...

El meu ofici és l'alegria

Després de l'estiu, Oh, Foll Amor! tornem amb un recital dedicat a Estellés, gràcies a la complicitat dels companys de Morvedre Cultural que ens han convidat a La Nit d'Estellés de Sagunt. EL MEU OFICI ÉS L’ALEGRIA El meu ofici és l’alegria, siga de nit, siga de dia. El meu ofici és el dolor. Se’n puja la malenconia com una parra per l’amor. Un amor fosc i fundador, l’arbre del salms i l’energia. Un vent els arbres empenyia. El meu ofici és l’alegria, el meu ofici és el dolor, siga de nit, siga de dia, la sang vessada, un esplendor romput, el tel de l’elegia. Si la profecia es complia o no es complia, sols l’amor, un fosc amor treballador, siga de nit, siga de dia, l’amor o un odi fundador.

L'home parat

Samuel Iborra i Josep Vicent Tallada al Kafcafé de Benimaclet Avui, que és 25 d'abril i que hom esperaria, potser més ingènuament del que caldria, que deixàrem de quedar-nos parats i començàrem a caminar cap a algun estat col·lectiu una mica més sensat que el que tenim, vull deixar constància d'una novetat que em fa moltes ganes de presentar. Des de fa un temps, els músics de Rafelbunyol Josep Vicent Tallada i Samuel Iborra, i un servidor anem pels llocs on ens criden i fem un xou. Tenim un grup, que es diu Oh, Foll Amor! i fem recitals de poesia. El grup té una història llarga, que no explicaré ara, però que es divideix en el que, si fórem una revista, anomenaríem dues èpoques. Ara som a la segona època, que va començar aproximadament fa tres anys, quan un servidor va tornar de Croàcia i estava desficiós. La novetat no és aquesta, però, sinó el vídeo que podreu veure ací baix. Fins ara hi havia poques mostres àudio(visuals) de la segona època del grup (de la primera...

Amb la tecnologia de Blogger