Viatger que s'extravia

Cercar en aquest blog

Coming soon

el dia de febrer 24, 2013

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Cinema Jim Jarmusch

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

El meu ofici és l'alegria

Després de l'estiu, Oh, Foll Amor! tornem amb un recital dedicat a Estellés, gràcies a la complicitat dels companys de Morvedre Cultural que ens han convidat a La Nit d'Estellés de Sagunt. EL MEU OFICI ÉS L’ALEGRIA El meu ofici és l’alegria, siga de nit, siga de dia. El meu ofici és el dolor. Se’n puja la malenconia com una parra per l’amor. Un amor fosc i fundador, l’arbre del salms i l’energia. Un vent els arbres empenyia. El meu ofici és l’alegria, el meu ofici és el dolor, siga de nit, siga de dia, la sang vessada, un esplendor romput, el tel de l’elegia. Si la profecia es complia o no es complia, sols l’amor, un fosc amor treballador, siga de nit, siga de dia, l’amor o un odi fundador.

La ciutat de Kavafis

LA CIUTAT Has dit:”Me n’aniré en una altra terra, me n’aniré en una altra mar. Bé hi haurà una ciutat millor que aquesta. Cada esforç meu és una sentència que em condemna; i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba. ¿Fins quan ha de ser que em romangui l’esperit en aquest marasme? Cap on sigui que giro l’ull i pertot on miro veig de la meva vida aquí les negres runes, aquí on he passat tants anys i he devastat i he fet destrossa”. Uns nous indrets, no els trobaràs, no trobaràs, no, unes altres mars. La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos carrers faràs el tomb. I en els mateixos barris t’envelliràs, i en aquestes mateixes cases et sortiran els cabells blancs. Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs. Cap a uns altres llocs, no ho esperis, no hi ha vaixell per’tu, no hi ha camí. Tal com has devastat aquí la teva vida, aquí, en aquest racó petit, és en tota la terra que n’has fet la destrossa. Konstandinos Kava...

Propietats de l'Ikea

PROPIETATS DE L’IKEA Apuntaràs el preu d'un moble, i tindràs el preu del teu moble, i el voldràs, per a sempre el moble, i patiràs, no el muntaràs, i aniràs sempre a genollons, et sobrarà sempre una peça. I tindràs fam i tindràs set, no podràs muntar el moble i seguiràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t'han parit per a dormir: et pariren per a muntar en la llarga nit el teu moble. Tu seràs la peça furtiva, la peça furtiva i amarga. Ja no sabràs on van les baldes, ni els cargols amb forma d’estrella del teu moble, i és un desfici. Miraràs d’encastar els pius de suro sense trencar la taula: faràs un moble, gemegant si no encaixa la polleguera, fusta amunt i collons amunt, una tossuda decisió. I tot serà, després, silenci. Car no tindràs la peça justa, la perdràs en el moment just. I buscaràs la teua peça entre els racons durant molts dies, car buscaràs honestament, iradame...

Amb la tecnologia de Blogger