El paisatge musical d'Al Tall


Al Tall han anunciat aquesta setmana que es retiraven després de 38 anys de carrera musical. Com que en tinc 34, me n'adone que la presència que han tingut en la meua vida és tan dilatada que l'ocupa sencera. Al Tall ha estat sempre entre nosaltres i ha estat sempre amb mi, en les variades circumstàncies que podia viure un xiquet valencià que creixia als anys 80, o un adolescent que prenia consciències i cubates als anys 90, o un home que començava a rodar món a principis del segle nou (que és una manera com qualsevol altra de resumir trenta-i-pocs anys en tres sintagmes). Les cançons d'Al Tall han estat sempre presents, des de les nadales i les cançons de la Pelitrúmpeli, fins a les cançons més festives o reivindicatives. Des de ben menut he cantat l'Aguinaldo de Tonet, la Bolangera o Patilles Tòrtiques i m'he anat fent gran amb Córrega la bóta, el Cant dels Maulets i el Tio Canya. Al Tall, més que qualsevol altre grup, ha recuperat i creat un paisatge musical per a mi, i diria que per a molts altres xiquets valencians de la meua edat i de totes les edats. Un paisatge musical que inclou cançons per a tots els menesters de la vida, com ha de ser qualsevol música popular. Ara que anuncien la seua retirada, em sorprenc bressolant el meu fill amb cançons de taverna (i de bressol) que fa uns anys encara cantava als sopars de la facultat, al casal de la falla o en moltes altres circumstàncies. Al Tall han estat sempre presents i estic ben segur que continuaran on han de ser, per posar música a les ocasions més variades. Gràcies, Al Tall.


Comentaris