Eduard Fontbona


Eduard Fontbona és pianista. Compon i interpreta les seues peces. Eduard Fontbona és llarguerut i els seus dits també, de pianista. Del rostre angulós li sobresurt un nas prominent que olora els llibres. Eduard Fontbona és un pianista que olora els llibres i que fa preguntes difícils. Des que el conec sempre repeteix la mateixa frase abans de parlar o de fer una pregunta sobre poesia: "jo no hi entenc, però" i després sense avisar et posa contra l'espasa i la paret, com si desembeinés un dels sabres aristocràtics que pengen de les parets del seu pis a Barcelona, abans que tu et pugues adonar que estàs desarmat. Com que no hi entén, diu, llegeix i va fent i cada vegada en sap més. Amb la música s'estalvia la modèstia i desplega el seu saber, però amb la mateixa cordialitat, sense més vanitat que l'estrictament necessària. S'asseu davant del piano, i com que és tan llarg s'ha d'encorbar, i apropa el nas a la partitura com si no volgués allunyar-se'n gaire, com si volgués ensumar la música abans de fer-la sonar. Eduard Fontbona ha editat dos discos fins ara. El primer, La nit dels orígens i el segon, Sons de l'hivernacle. Dues petites joies que no em canse d'escoltar. Amb Eduard Fontbona faré coses molt aviat i ja us ho explicaré, de moment, em venia de gust presentar-vos-el. Ací baix us deixe un vídeo i ací podeu escoltar una entrevista que li van fer a Catalunya Música.


Videoclip Antic Berceuse | Eduard Fontbona (2011) from Eclipsi on Vimeo.

Comentaris

cantireta ha dit…
Deliciós. M'ha recordat quan posava a dormir ma filla gran, i quan ho faig amb el petit, que té una paràlisi cerebral. Gràcies, ha sigut un moment dolç i emotiu en un dilluns.
Sif ha dit…
Què bé que t'haja agrada, cantireta. Cal celebrar els moments dolços.
Val la pena conèixer persones com l'Eduard Fontbona, persones que "sense més vanitat que l'estrictament necessària" creen i desmenteixen els qui neguen (o no s'han adonat) que la música també té colors, que es pot olorar i "veure", que pot transmetre molt d'entusiasme i alegrar un dia gris amb les seves pinzellades.
Sif ha dit…
I tant que sí. Val molt la pena conèixer gent com l'Eduard i poder parlar-ne.