El rei Jaume recorda

Avui, 9 d'octubre, toca això. Estellés estrafent la veu de Jaume I des del seu Mural del País Valencià.

El Puig vist des de ma casa

EL REI JAUME RECORDA EL MOMENT QUE VA BESAR UN GRAPAT DE TERRA, HAVENT CONQUISTAT VALÈNCIA

Molt recorde aquell jorn que vaig entrar a tu
riu amunt, amb els meus estendards i les meues
hosts que et depararien dies de glòria
i omplenarien de festa els cors dels balcons.

Molt recorde el moment que vaig descavalcar
a la rambla i em vaig agenollar i havent-te mirat
i havent mirat el cel, em vaig vinclar a la
terra i la vaig besar, humilment i en silenci.

Fou una besada casta, però també fou una besada
furiosa i les meues mans varen escarbotar la
terra i la varen pujar als meus llavis.

Molt m'has donat, molta glòria, molts motius
de plany i d'esperança, però jo recorde sempre
aquell moment que riu amunt vaig entrar a la
la ciutat i vaig besar, a la rambla del riu, la seua terra.

He besat la teua terra
i sentia tota la teua terra,
les terres aspres i dolces de Castelló,
les terres fines d'Alacant.

En un grapat t'he sentit tota
i t'has anat escolant de la meua mà
i has retornat a ser terra, al
teu lloc, la humilitat del teu destí.

València,
m'has donat dies de glòria i d'esperança
m'has deparat la darrera oportunitat
de contemplar-te, lentament, des d'Alzira.

No oblides mai el teu destí, València,
en català t'he donat, molt humilment,
el testament de la meua mà, cansada de lluitar:
conserva i divulga el teu català als dies futurs.

Jo et recorde i et vetlle,
recorde l'airet que agitava la cortina
de la finestra del malalt de mort,
i la glopada de moreres que arribava allí mateix.

Les meues mans et recorden nit i dia,
la meua senyera vigila per tu amb les seues barres,
i jo recorde aquell grapat de terra que vaig
prendre i vaig aixecar, nupcial, als meus llavis.

Vicent Andrés Estellés