Salvador Espriu va recollir la seua obra de joventut sota l'epígraf Anys d'aprenentatge, aquesta encertada fórmula serviria després per resumir una manera d'entendre la creació literària com un aprenentatge continu. Amb aquesta idea d'evolució constant acaba de nàixer un nou projecte de creació poètica. SEMPER (Seminari Estable de Matèries Poètiques en Evolució i Recerca).
SEMPER pretén estimular les habilitats creadores dels poetes joves o no, professionals o amateurs, que comencen o que acaben, tant se val, això és per a tothom, perquè sempre estem a temps d'aprendre dels mestres i ells de nosaltres.
SEMPER es concreta en un cicle de tallers i recitals a càrrec de poetes dotats d'habilitats i savieses específiques. Els poetes de la primera tongada de lliçons semperianes són: Jaume Pérez Montaner, Víctor Sunyol i Josep Lluís Aguiló i l'objectiu és que en vinguen molts més.
Cada poeta farà el seu taller i el seu recital a cadascuna de les ciutats que són seu de SEMPER, de moment, València i Barcelona.
A València els tallers se celebraran sota l'aixopluc de l'Aula de Poesia de la Universitat de València i els recitals a Ca Revolta. A Barcelona, tant una cosa com l'altra es durà a terme a l'Horiginal.
SEMPER té l'objectiu també d'enfortir la xarxa i els vincles entre poetes de tot el país i que això servisca perquè n'aprenguem els uns dels altres.
Tot això comença ja. El primer poeta, el que encendrà la metxa, serà Jaume Pérez Montaner i ho farà el dia 23 de febrer a Barcelona i el 10 de març a València. De moment, i per començar, us deixe un poema seu que m'acompanya de fa temps, i si en voleu saber més coses de SEMPER seguiu aquest enllaç.
CIUTAT NOSTRA
Tristes cançons rellisquen per les blanques façanes.
Ciutat d'entresomnis, t'emboques al mar tèrbol
dels pecats nostres, llances
contra nosaltres l'estúpid orgull
dels teus gratacels i aculls entre les cuixes
l'oci, l'ensopiment, la llordesa
de cent mil cossos inhumans.
El vent de Llevant empenteja cap a terra
la resta de l'exèrcit triomfador.
Veus-los ara marxant
sota l'ample ventall de les teues palmeres.
Veus-los ebris de sol dansant, amant,
agafant-se amb força a tots els principis de la fi,
fiats en una mort eixuta
sense ressorgiments.
I tu, ciutat bagassa,
crides encara falses joies de viure,
ciutat còmplice assegures
esplendors irreals, cruels
cants de cigne i ens empenteges
a ajupir-nos a l'ombra de les teues misèries.
Del gratacels més alt brolla la calba
de la lluna. Amb pixums de Pigalle reguen
noctàmbuls briacs geranis i englantines
Tristes cançons rellisquen per les blanques façanes.
Ciutat d'entresomnis, t'emboques al mar tèrbol
dels pecats nostres, llances
contra nosaltres l'estúpid orgull
dels teus gratacels i aculls entre les cuixes
l'oci, l'ensopiment, la llordesa
de cent mil cossos inhumans.
El vent de Llevant empenteja cap a terra
la resta de l'exèrcit triomfador.
Veus-los ara marxant
sota l'ample ventall de les teues palmeres.
Veus-los ebris de sol dansant, amant,
agafant-se amb força a tots els principis de la fi,
fiats en una mort eixuta
sense ressorgiments.
I tu, ciutat bagassa,
crides encara falses joies de viure,
ciutat còmplice assegures
esplendors irreals, cruels
cants de cigne i ens empenteges
a ajupir-nos a l'ombra de les teues misèries.
Del gratacels més alt brolla la calba
de la lluna. Amb pixums de Pigalle reguen
noctàmbuls briacs geranis i englantines
Tristes cançons rellisquen per les blanques façanes.
Comentaris