Ahir ens va deixar Labordeta. Labordeta era un home que queia bé. A mi em va resultar sempre molt simpàtic per l'autenticitat, la coherència, la ironia i la tendresa del personatge. A més, era com un més de la família. Els de casa viatjàvem sovint a Navarra i sempre que enfilàvem la carretera de Terol i entràvem en Aragó el meu pare cantava les cançons de Labordeta i nosaltres li féiem els cors d'Arremójate la tripa, que ens feia riure molt o miràvem en silenci com la seua veu es tornava greu en cantar la lletra trista de La vieja.
Bon viatge a l'amic Labordeta. Et seguirem escoltant cada vegada que passem per terres d'Aragó i sempre que ens vinga de gust.
Comentaris
Otru abrazu grande, Pau, dende Xixón.
Una abraçada.