No sé què dir

Fa onze dies vaig penjar l'últim post d'aquest blog. Hi anunciava les IV Jornades. No s'han fet. No sé què passava amb un volcà que diu que no es podia volar. Les Jornades sempre servien per fer uns quants posts d'aquest blog i ara no sé què dir. Fa dies que prove d'escriure i no m'ix. També podria dir que, com que vam haver d'anul·lar les Jornades, excepte la primera activitat i la darrera, he tingut tota la setmana una enorme sensació de buidor, com de cràter, però que em va alegrar la setmana saber que divendres em van atorgar el premi al millor recull de poemes en valencià del Certamen de Poesia Marc Granell. Això, de fet, em va fer molta il·lusió i estic molt content. No vaig anar a recollir el premi, no podia, perquè hi havia jornades. D'aquest poemari ja tindré temps de parlar. Ara, tampoc sé què dir, més enllà d'estar content i donar les gràcies al jurat i celebrar-ho amb els amics que em llegiu i que ja sabreu disculpar que estiga una miqueta dispers avui, com si acabara d'eixir del centre de la terra pel cràter d'un volcà.