La nit que no cabíem a l'Horiginal



Avui he llegit amb sorpresa, amb estupor, que l'Horiginal deixarà temporalment de fer l'aquelarre de cada dimecres. Que les autoritats pertinents perden el temps impedint que els poetes reciten em sembla una barbaritat i espere, demane, exigisc que el problema se solucione ràpid, perquè la festa torne a començar. Perquè l'Horiginal és això: una festa. Hi he anat poques vegades, però sempre m'he divertit molt i alguna vegada he pujat a dir poemes meus o dels poetes croats que també hi ha repartits per aquest blog.
La nit més especial que hi he viscut fou fa un parell d'anys. Em trobava a Barcelona i m'acompanyaven un nodrit grup d'estudiants de català de Zadar. No me'n volia tornar cap a Croàcia sense que les estudiants, que havien seguit els seus professors en l'aventura d'arribar a Catalunya després d'agafar dos ferrys i un tren carregades de maletes, assistiren a un dimecres de l'Horiginal. Josep Pedrals em va dir que aquella setmana s'hi presentava l'antologia Pedra foguera, que hi hauria molts poetes joves que recitarien i que fins i tot nosaltres podríem pujar a escena i presentar-hi els poetes croats. 
Aquella nit, els poetes, més les trenta-cinc estudiants croates, més tots els habituals de l'Horiginal, més tota la gent que hi havia, encengueren Barcelona. Moltes d'aquelles estudiants tornaren cap a casa amb llibres de poesia sota el braç.
Aquella nit, també, vaig conèixer uns quants amics poetes amb els quals m'he trobat després al mateix forat que féu d'espurna i a Belgrad, a Sant Cugat, en altres bars i llibreries barcelonins, a Palma, a València i, fins i tot, a Zadar. 
Aquella nit, sobretot, es presentà una antologia amb una llarga nòmina de poetes que ha somogut els ciments de l'edifici poètic català i que encara té moltes coses a dir.
Aquella nit, en fi, i totes les altres que s'hi han celebrat durant els darrers anys, són massa boniques, massa importants: d'una banda per tots aquells que hi hem participat alguna vegada, i d'una altra, i sobretot, per la poesia catalana recent. Per això que una qüestió administrativa faça que se'n perda ni que siga només una fa molta ràbia. Com que no sé com puc ajudar i m'he quedat perplex i m'he indignat molt quan ho he llegit, no se m'ha acudit res millor que escriure aquest post i recordar la nit que no cabíem a l'Horiginal. 

Comentaris

Lord Alorda ha dit…
quina nit més memorable
quantes aventures
quantes alegries i coneixences
que ens ha regalat l'horiginal

RESISTIREM I HO ACONSEGUIREM
CLAR QUE SÍ!!!
gràcies pel teu testimoni, tots els que hi érem ens hi sentim i hi som, i els que ho desconeixen així sabran per què més de dos cents indignats amb hac ens neguitegem des de diumenge tot esperant que s'alci la prohibició. Penso que has trobat una manera molt bonica d'ajudar a l'Horiginal.
Sif ha dit…
Gràcies, Laura, pel comentari, els hindignats ja són gairebé tres-cents i pujant!