Sonet de barri

Vaig conèixer en Manel Marí a Beniarjó una nit d'abril de 2004. Ell hi presentava el seu llibre Deshàbitat, amb el qual havia guanyat el premi Senyoriu d'Ausiàs March, i jo recollia el relleu amb el meu Tríptic d'un carrer. El sopar de després fou gloriós i Manel ens va convidar a tots a tastar unes herbes eivissenques delicioses. Després ens hem anat trobant ací i allà en diversos saraus, fins la darrera vegada que fou fa unes setmanes abans de tornar a Zadar. Aquell dia, Manel, que s'ha convertit en benefactor de la biblioteca del Departament d'Estudis Iberoromànics de la Universitat de Zadar em va fer donació d'un bon grapat de llibres. De Manel, Nikola Vuletić i jo havíem traduït un poema l'any passat que potser ja és hora que el traguem del calaix.


SONET DE BARRI




Aquest bar s'ha bastit d'olor a rovell,

de suor, d'humitat i cafetera,

del davantal sollat de la cambrera,

de l'oli de fregir, vescós i vell,

de la pudor d'orins com un coltell

que fibla encara el dens de l'atmosfera,

del rostre de derrotes i l'espera

de deixar-se en el got la por, la pell...,

d'un borratxo cantant-se a si mateix,

d'un decadent de somni improvisat,

de l'alcohol que els empeny i els agermana,

del brut en fotogrames que fa el greix,

d'un ambient endogàmic i tancat

i el testimoni d'un que s'hi encomana.

 
KVARTOVSKI SONET




Od mirisa hrđe sazdan je ovaj bar,

od znoja, vlage i kafe makinice,

od prljave pregače konobarice

od ulja u fritezama, židak i star,



od smrada mokraće, oštra poput noža

što još probada gustoću ugođaja,

od lica punih nadanja i očaja

od čaša gdje ostaju i strah i koža...,



od pijandure što sebi samom pjeva,

od jednog dekadenta sklepanoga sna,

od pića po kojemu ta dva su braća



od prljavštine što s fotograma sijeva,

od društva endogamna i zatvorena

i glasa ovog što vazda tamo svraća.

Comentaris

Magnífic i, sobretot, una bona pensada de retre homenatge al poeta amb la traducció.
Una abraçada.
Sif ha dit…
Salut Albert, que la poesia siga sempre d'anada i tornada!
manu ha dit…
Moltes gràcies a tots dos. La veritat és que és un sonet al qual tenc molta estima. Entre d'altres coses, perquè és l'últim record que em queda del Bar Aragón, d'Eivissa. Fa uns anys que Sanitat el va clausurar amb prou raons!