Del primer viatge que vaig fer a la costa de Dalmàcia, quan ni per somnis m'imaginava que hi acabaria vivint, em vaig endur a la motxilla aquests dos poemes breus amb el paisatge de les ciutats d'Split i Dubrovnik. Totes les altres vegades que hi he tornat, les he conegut millor, crec, les he caminat, les he llegit, les he fotografiat, però no m'ha vingut d'escriure cap més vers. No que em pense que aquests siguen res de l'altre món, ni de definitiu, però són el record d'una primera impressió, d'una costa i d'unes ciutats que llavors eren un descobriment i no la vida quotidiana.
Split
Al palau desgovernat
d’un antic emperador
mariners d’un temps llunyà,
han penjat els fils d’estendre
per eixugar els records.
Dubrovnik
La mar de totes les parles
ha tapat forats de bombes
com les teules noves tapen
el que no obliden les tombes.
La mar de totes les parles
ha tapat forats de bombes
com les teules noves tapen
el que no obliden les tombes.
Comentaris