Zemunik és el poble on hi ha l'aeroport de Zadar. L'aeroport de Zemunik és una capsa de mistos. Els vols són escassos, excepte quan és temporada, que són pocs. Aquest és el motiu pel qual ahir, després de tres cursos, en acabar la darrera classe d'aquest any, em vaig enlairar per primera vegada des de Zadar. No des de Venècia, ni des de Zagreb, ni des d'Split (cal apostofrar les s líquides?). Vaig veure les illes des del cel, la serralada de Velebit, la costa treballadíssima pels vents i la mar Adriàtica. No vaig veure el que es veu quan s'arriba a Zemunik. A l'aeroport de Zadar, quan aterren els avions, la policia talla la carretera, perquè la pista d'aterratge hi passa pel mig. Hi ha un pas a nivell: baixen la barrera, tallen el trànsit, l'avió passa, alcen la barrera i deixen passar els cotxes. Els que aterren a Zadar sempre ho expliquen com una experiència sorprenent: passar amb l'avió i veure aquells cotxes que s'esperen, com qui espera que passe el trenet al pas a nivell del carrer de les Escoles i el camí Fondo del meu poble. Jo encara no ho sé, perquè m'he enlairat des de Zadar, però encara no hi he aterrat. Ara bé, en el paper de conductor sí que hi he estat i quan passa l'avió per davant impressiona. A mi, personalment, com més m'agrada arribar i anar-me'n és en vaixell. Bé, qui diu vaixell, diu ferry.
Comentaris
Bones vacances!