LA NIT (ABANS) DE SANT JOSEP
Traginàvem la por de masclets i femelles
O només el traüll de mans volent encendre
Traques com els xics grans, o disparar castells,
Anar a despertar el veïnat amb trons.
Volíem dormir poc, trastejar al casal,
Ajudar a les dones que feien xocolate,
Llevar del mig cadires i taules per al ball,
Embastar els ninots i estovar bé l’arena.
No teníem cap pressa de veure-los cremar,
Car molava molt més vetlar tota la nit
Incandescent del díhuit, embriacs de coets.
Anàvem alterats amb cafeïna amb gas
Escolant temps abans de l’hora de l’arròs
Nebulós que cuinaven abans d’eixir el sol.
Furtàvem a grapats cacaus que rosegàvem
Lacerantment desperts fins que l’ombra materna
Aplacava l’espit i oblidàvem el foc.
Maleíem esclats en sentir-los al llit,
Eixíem al carrer amb la brusa i la son,
Saquejàvem els trons, conqueríem el foc.
Aquest poema, amb més o menys canvis, el vaig escriure l'any passat per al llibret de la Falla Mossén Sorell Corona per encàrrec de l'amic Rubén Tello. La Falla Corona és una d'aquelles falles que fan pensar que hi ha esperança, perquè hi ha idees. Una falla que aposta per la innovació, pel risc i per la reflexió, al mateix temps que no oblida que es tracta d'una festa (l'altre dia hi vaig ser al casal i ho puc corroborar). Aquest any, l'amic Tello m'ha tornat a demanar de col·laborar en el llibret i ho he fet per partida doble i amb molt de gust. Sempre he pensat que les falles podien ser d'una altra manera, sense deixar de ser tan divertides com són, i gent com el meu amic ho demostra cada any a qui vullga escoltar-los. Si hi sou per València aquests dies passeu-vos pel carrer Corona, a l'alçada de la Beneficència, i feu-los una visita. Val la pena.
Comentaris