La neu a Zadar i a Brač

Fa uns dies va nevar a Zadar. La neu al costat del mar, almenys del nostre mar, és sempre un element bellíssim i inquietant. Va nevar tota la nit i les finestres es van obrir de bat a bat i capcirons infantils s'hi atansaven il·lusionats. Les places i els carrers s'ompliren de gent que jugava amb l'element blanc i feia fotos del fenomen insòlit o infreqüent. Feia, em van dir, cinc o sis anys que no nevava sobre les pedres blanques de Zadar. La neu, l'endemà al matí cobria les alzines i les palmeres de la riba de Zadar, els turons de les illes del davant, les teulades i els paviments. La neu convidava al joc, però també al renec. La senyora que ens neteja al despatx m'ho va dir: "la neu és molt bonica... a les fotos". En aquesta precaució hi havia la por al fred de la gent de les illes, que viu pendent del temps tot l'any, amb por de les glaçades, dels vents i de les pluges torrencials i de les sequeres...

L'any passat ja vaig penjar un poema del poeta Zlatan Jakšić, de l'illa de Brač, que fou professor de literatura russa en aquesta Universitat. Al calaix se'm va quedar un altre poema llarg, que parla d'una nevada en un poble illenc. Un poema que és com una lletania de to popular que reflecteix la por atàvica dels illencs als oratges descarnats de l'hivern.

__

LA NEU A BRAČ

Verema, judici final i neu,
el mateix si fa no fa
que a un poble de Brač,
que a una família illenca,
fan anar de pressa.

Car quan la neu s’arremolina, qui t’ajudarà,
a ta casa, sota la neu, qui vindrà;

qui guaitarà per la finestra quan neve sense parar?
Qui calmarà els vells quan comencen a tremolar
i a contar que vet aquí
quan nevà tres dies i tres nits
i per la Candelera va arremolinar
cap a la vora del mar,
quan es trencà el vell ametler
i el mar es gelà a la badia
quan morien tants ases
i l’Ave Maria no sonà durant tres dies.

Que deslliuren el Senyor i la Mare de Déu,
de tanta i tanta neu
a aquest pobre poble
per qui seria el mateix
que la fi del món...


I per això tothom
amb més tràfec que a la verema
s’hi posen a la feinada:
els baguls desembalen,
armen els llits
treuen de la naftalina
mantes, abrics, tabards,
cada dona s’embolica amb una bufanda
i els nens semblen fards.
Neva...
un gos udola a la plaça,
ningú es renta a la casa,
només es fa foc
i es busquen grans garbes de llenya.

Neu, neu...
i després por,
la gran por...
Recorda, home, que eres pols
com aquesta neu
sobre la qual se’t pot
el genoll, girar
i la mà, trencar
la sang se't pot gelar
i la gola, callar;
i pots caure malalt pels temps dels temps
i quedar-te sense ruc en un tres i no res.


Des de la muntanya s’escolten els llops,
al voltant del poble corren els dimonis fumadors,
els vampirs amassen les botxes,
els diables pengen als caramells!

Quin món tan feixuc
en el qual la neu
és una creu
per a la bèstia,
per a l’home,
per al xiquet,
i l’hort fa malbé!

I el malalt
que està allitat
quan neva
res no espera.
Car al malalt
que està allitat
la neu a Brač
se l’endurà,
i s’escolta
al costat del taüt:
i què vols fer?
— no som ningú.

SNIG NA BRAČU

Jematva, sud svita i snig
deboto je isto
za jedno braško misto,
za jednu brašku fameju
uvalit u maneju.

Jer kad snig zamete, ko će ti pomoć,
ko će ti u kuću po snigu doć;
ko kroz ponistru povirit kad stane mest?
Ko starce umirit kad se počmedu trest
i govorit kako je nikada
tri dana i tri noći snig pada
i zame sve do u more
na dan Gospe kandalore,
kad se stara umendula slomila
i more smrzlo u vali,
kad su pusti tovari krepali
i Zdrava Marija tri dana ni zvonila.

Slobodi Bože i blažena Gospe
da se toliki snig prospe
na ovo jadno misto
to bi bilo isto
ka svita smak…

I zato se svak
žveltije nego u jematvi
na posal veliki daje:
bavule raspakaje,
posteje armaje,
sukance, kapote, jakete
vadi iz naftaline,
ženske se zamotaju u šjaline
i dica sličidu na pakete.
Snig pada…
na pijaci pas zavije,
niko se u kući ne umije,
samo se oganj loži
i išću debele bije.

Snig, snig…
i onda strah,
veliki strah…
Spomeni se, čoviče, da si prah
ka i ovi snig
na kojemu ti se može
kolino obrnut
i ruka puknut
može ti krv zatrnut
i grlo zamuknut;
možeš betežan za sve vike postat
i bez tovara u minut ostat.

Vuci se iz Like čuju,
macići oko sela putuju,
ukozlaci balote misidu,
vrazi u musuriman visidu!

Težak ti je ovi svit
na kojemu snig
ostavja bilig
beštiji,
čejadinu,
ditetu,
i u ogradi šćetu!

A za onega
ki je zalega
snig kad pade
već nima nade.
Jer onega
ki je zalega
snig na Braču
odnese ga,
pak se čuje
kraj kasila:
ća se može?
- viša sila!