Donat i Anastàsia




Campanes criden a missa. Són les 18.25. Finestres obertes, la de l'ordinador també. El so de les campanes entra per l'esquerra. Al cap del carrer hi ha el fòrum romà amb l'església exclaustrada de Sant Donat. Sant Donat tampoc és sant. No per decisió de la cúria romana, com a mínim, sinó que ho és per aclamació popular. Donat fou el bisbe que, si bé no fundà l'església, la va convertir en el que és avui fa més de mil anys. L'església estava consagrada a la Santíssima Trinitat, però la brama va acabar consagrant-la al bisbe, a qui també s'atribueix l'arribada de les relíquies de Santa Anastàsia. Al campanar de la catedral de Santa Anastàsia els batalls repiquen enfollits. El campanar està al costat de Sant Donat i hom diria que és a aquesta església on crida a l'oració. És una qüestió de perspectiva. Mireu qualsevol fotografia i veureu sempre el campanar al costat de la planta rodona, panxuda, de l'església del bisbe. És l'estil que separa aquests dos monuments. L'un, mola circular d'estil prerromànic, l'altre, campanar a la italiana estilitzat i llarguerut, començat el 1452, però incomplet fins el segle XIX. Fan una parella curiosa, com de Quixot i Sancho, allà plantats enmig de la plaça del Fòrum, entre restes romanes per on passegen parelles i els xiquets juguen amb karts. Entre tots dos, com si s'amagara darrere d'un vel, l'absís de Santa Anastàsia ens gira l'esquena. No deixa de sorprendre que la façana, ordenada i harmònica de la catedral de Zadar no s'aboque a la plaça més gran, sinó que mire a una altra placeta molt més menuda que, aquesta sí, domina amb elegància, ensenyant-se vanitosa amb les quatre rengleres de falsos arcs i les dues rossasses que se'n foten de les peripècies que han de fer els visitants per traure-li una foto de cos sencer. Tot plegat té la seua explicació històrica i religiosa, però això ja és una altra història...

Comentaris

Un bell poema arquitectònic, Pau! Quines curiositats que té, "l'altra Venècia"...
Sif ha dit…
I més que n'amaga, Albert. Aniré descobrint-los a poc a poc...
Anònim ha dit…
tant com les poesies que tries i que fas m'agraden els teus escrits
Anònim ha dit…
Les ciutats es mostren diferentes segons amb quins ulls les mires. La teua mirada és entranyable i invita a anar-hi
Vicent