Un poema de Marc Granell.
MEDITERRANI
Aquest mar tranquil,
tan blau, tan sol, tan ple d'estrelles,
pont i camí dels segles cap a la pau perpètua,
aquest mar no és ja un mar,
és un mur,
un abisme
profund com el dolor,
un ventre immens i podrit de somnis fets cadàvers.
Comentaris
Què bonic poema, no el coneixia i m'ha agradat molt que me'l presentares.
No són sempre els poemes que parlen de la mar els més profunds?
http://robainterior.wordpress.com
Moltes mercès.