Mediterrani



Un poema de Marc Granell.


MEDITERRANI


Aquest mar tranquil,

tan blau, tan sol, tan ple d'estrelles,

pont i camí dels segles cap a la pau perpètua,

aquest mar no és ja un mar,

és un mur,

un abisme

profund com el dolor,

un ventre immens i podrit de somnis fets cadàvers.

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
mar esquizofrènic, que ja no sap si uneix o separa
Sif ha dit…
Això mateix, Jesús, malauradament és això mateix...
Teresa Bosch ha dit…
Un poema trist i, malauradament, real... Un ventre podrit, pobre Mediterrani
Ada ha dit…
A la mar, sempre a la mar...

Què bonic poema, no el coneixia i m'ha agradat molt que me'l presentares.

No són sempre els poemes que parlen de la mar els més profunds?
Anònim ha dit…
Dispenseu l'atrotinada entrada. Si ve de gust:

http://robainterior.wordpress.com

Moltes mercès.